PER IVÁN MOURE

Guillem Colell (Andorra, 1996) és un estudiant de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i treballa al Bloc Cafè de monitor des de fa un any. Perquè és la joia de la Federació de Muntanyisme en la secció d’escalada, possiblement el millor de la història en aquest modest esport.

 

–Sempre m’havia cridat l’atenció i un dia vaig decidir anar al rocòdrom de Caldea per fer una classe d’iniciació individual. Recordo que va ser amb el Miki. Em va encantar.

 

–Sí, jo ho he notat. Sobretot perquè aprens la presa de decisions ràpides i amb confiança.

 

–Bernat Escorihuela va ser el primer andorrà en fer un 8b. Jo vaig anar darrere d’ell i vaig aconseguir fer un 8b+, un 8c i 8c+. Són vies que requereixen cada vegada més dificultat. He arriba a un nivell en el qual noto que arribo al meu límit, per tant sé que si vull superar-me necessito més temps de dedicació. I és complicat perquè compagino unes quantes coses a la vida. El sostre és el 9b+ i ves a saber... Però sí, tinc en ment el següent esglaó: 9a.

 

–A Oliana hi ha alguna de 9b però no n’hi ha de 9a. Has d’anar més lluny, al Priorat o al sud del Alps francesos. Ja he provat tres parets d’aquesta dificultat, però no diré els noms, els guardo com un secret. L’important és buscar una que s’adapti a les meves característiques... I quan l’assoleixi ja et diré el nom (riu).

 

–L’escalada té fair play, no hi ha ningú que ho acrediti de manera oficial. Però també es nota si menteixes. Potser a algú que no sap se la pots colar, però a algú que en sap, no.

 

–No la tinc, però a l’estiu fa calor i la paret reflecteix, et suen les mans… És mes complicat. Serà més cap al setembre, octubre o entrant a l’hivern.

 

–A diversos llocs. A Noruega, hi ha la cova de granit més gran del món que m’encantaria. També d’altres vies icòniques com la rambla del Montsant, que és un 9a+i a França hi ha la Biographie, on hi ha dues vies que van ser les dues 9a+ del món. Llegendàries. Li agradaria a qualsevol escalador. Es molt bonic dir-ho per això…

 

–Tenim un parell de vies de gran dificultat que són equivalents a 8c poc més. No és un país ideal tampoc per l’escalada però a l’Alt Urgell i el Priorat hi ha de les millors parets en dificultat per escalar del món.

 

–No vas amb corda perquè són parets d’un o dos metros d’altura. I hi ha tres modalitats:  l’estil a vista, que no veus res i l’afrontes; el flaix, que l’has vist pujar però tu no l’has provat; i la d’assaig, que l’has provat. A mi m’agrada l’última, saber que trobaré...

 

–No ho sé però uns quants. Però també és cert que som poca gent i al final es fa monòton. Per això m’estic centrant més en la roca.