PUBLICITAT

CLAUDI RIBEIRO: «Les coses s’han d’afrontar com arriben»

CLAUDI RIBEIRO: «Les coses s’han d’afrontar com arriben»

Claudi Ribeiro, dins el cotxe al Ral·li Empordà.
Claudi Ribeiro, dins el cotxe al Ral·li Empordà.
Les últimes temporades l’hem vist fent de copilot de Joan Carchat, tant al Campionat d’Espanya de ral·lis com al Mundial. Ara canvia de costat a l’habitacle del cotxe per agafar les regnes de la conducció, com havia fet temps enrere. Amb 29 anys participa al Volant RACC.
 
–Que el va fer plantejar-se i finalment tornar a competir, aquest cop sent el pilot?
–Primer de tot les ganes de córrer i seguir dins d’aquest món. Un cop va quedar confirmat que amb el Joan Carchat no podríem fer res aquest any, em vaig posar a buscar. Sempre he volgut córrer i ser el pilot, però feia de copilot perquè no tenia mitjans per fer altres coses.
 
–Disputaven el Mundial i després d’una bona temporada la intervenció a Banco Madrid els va deixar sense el patrocinador principal. I sense competir. Va ser un xoc important amb el que es van trobar...
–Apostaven fortament per nosaltres i perquè estiguéssim al Mundial. Però les coses s’han d’afrontar com arriben. Si no hagués passat res potser hauríem arribat lluny i estaríem en un nivell força alt a dia d’avui , però segurament jo no estaria corrent i seguiria estant de copilot.
 
–Per les seves paraules dedueixo que prefereix estar assegut al costat esquerre del cotxe, amb el volant a les mans...
–M’agrada molt més ser pilot. Des de sempre que m’agraden molt els cotxes de carreres i fins ara em trobava que l’única manera per ser-hi era com a copilot. Era una circumstància amb la que em trobava i assumia. Ho gaudeixes d’una altra manera. M’encanta la velocitat, l’adrenalina, la sensació de córrer i notar que controlo el cotxe en cada revolt o recta, tot i anar molt ràpid.
 
–Que n’espera d’aquesta temporada?
–El que vull és guanyar. Dins les meves expectatives estar ser campió del Volant RACC, però sé que serà complicat.
 
–És un autèntic maldecap la tasca de tancar un pressupost i un programa...
–És una feinada de por. Em trobo que ara que torno a córrer de nou, pocs em coneixen per buscar patrocinadors. Compto amb un pressupost molt ajustat i per arreglar el cotxe per l’accident al Ral·li d’Igualada m’he gastat uns diners que no esperava, que provoca que no pugui patir cap incidència més d’aquest tipus per no quedar-me’n sense. Es pateix molt i competir amb aquesta angoixa és molt estressant, perquè vas acollonit. Saps que si tens qualsevol problema amb el cotxe a la següent cursa pot ser que no surtis.
 
–Estan prou valorats els pilots del país?
–Hauríem de tenir més ajudes. Hi ha empreses que no et patrocinen perquè pensen que no tindran cap mena de retorn, i crec que no és així. Aquí es dona més suport a altres esports, com les curses o esquí de muntanya i el ciclisme, que no pas els que sortim a competir a les carreteres amb el cotxe. No s’hi vol apostar. Sort en tinc dels meus patrocinadors, que sí que hi confien.

Comenta aquest article

PUBLICITAT