JOEL PLA Actor
JOEL PLA: «Per ser actor és important ser perseverant»
El teatre és la seva passió i també la seva professió. L’actor Joel Pla assegura que amb una mica de talent i molta perseverança es pot arribar allà on es vulgui. Actualment, té un paper protagonista al Club Piolet donant vida a l’Andi, tot i que compagina aquesta feina amb altres papers. Demà, però, té una cita amb tots els infants del país a la festa d’Estiu del Club Piolet organitzada per Ràdio i Televisió d’Andorra i Vallnord. / PER LÍDIA RAVENTÓS
–Què se sent interpretant un dels personatges més importants del Club Piolet?
–La veritat és que m’ho passo pipa. És molt divertit. Al principi no vaig sentir que hi havia tanta responsabilitat fent aquest personatge però sempre m’ho he passat molt bé.
– Els més petits el reconeixen pel carrer?
–Sí, per això parlo de responsabilitat. Creia que els nois i noies no coneixien tant els personatges i no em feia la idea de l’abast que podia tenir el Club Piolet. Ara, després d’un any, i ara que ja en portem quatre, he començat a veure que arribo a moltes cases andorranes.
–Entenc que el millor d’interpretar aquest personatge és precisament aquest contacte amb els infants. Hi ha, però, una part més negativa?
–Crec que no n’hi ha cap perquè els continguts van canviant. Podria passar que en rodatges així durant molt de temps acabis fent el mateix però no és el cas. Fem coses diferents i jo també vaig aprenent, per tant, no trobaria una part negativa.
–És fàcil ser actor en un país tan petit com Andorra?
–Depèn. Per algunes coses hi ha desavantatges respecte a Barcelona i per altres hi ha avantatges. Els desavantatges serien que no tenim un mercat estable professional d’oferta de feina que dificulta ser actor. Però d’altra banda, som pocs i hi ha poc mercat, de manera que ens podem anar repartint la feina entre nosaltres. Però no crec que sigui més difícil treballar aquí d’actor que a Barcelona, de fet crec que és menys difícil.
–Tindrem Andi per molt més temps o té altres plans de futur?
–Ui! [Riu]. Per sort, fins ara he pogut anar combinant feines, sempre que no hagin tingut cap contradicció amb el meu personatge, és a dir, no puc fer un altre personatge infantil. Com a Joel he pogut anar compaginant altres obres, per tant, seguiré fent d’Andi tant de temps com em deixi.
–Quin consell donaria als infants que vulguin ser actors en un futur?
–Hi ha un factor molt important que cal tenir per ser actor que és la perseverança i la feina. Sempre diuen la típica pregunta de si l’actor neix o es fa. Ni una ni l’altra. És tot a l’hora. Has de tenir un punt de talent i després treballar-lo i perseverar i així pots arribar molt enllà. I molt enllà no vol dir anar a Hollywood. Molt enllà vol dir trobar el teu espai. Per exemple, a mi a part d’actuar també m’agrada donar classes de teatre, he trobat el meu espai i les puc donar.
–Què se sent interpretant un dels personatges més importants del Club Piolet?
–La veritat és que m’ho passo pipa. És molt divertit. Al principi no vaig sentir que hi havia tanta responsabilitat fent aquest personatge però sempre m’ho he passat molt bé.
– Els més petits el reconeixen pel carrer?
–Sí, per això parlo de responsabilitat. Creia que els nois i noies no coneixien tant els personatges i no em feia la idea de l’abast que podia tenir el Club Piolet. Ara, després d’un any, i ara que ja en portem quatre, he començat a veure que arribo a moltes cases andorranes.
–Entenc que el millor d’interpretar aquest personatge és precisament aquest contacte amb els infants. Hi ha, però, una part més negativa?
–Crec que no n’hi ha cap perquè els continguts van canviant. Podria passar que en rodatges així durant molt de temps acabis fent el mateix però no és el cas. Fem coses diferents i jo també vaig aprenent, per tant, no trobaria una part negativa.
–És fàcil ser actor en un país tan petit com Andorra?
–Depèn. Per algunes coses hi ha desavantatges respecte a Barcelona i per altres hi ha avantatges. Els desavantatges serien que no tenim un mercat estable professional d’oferta de feina que dificulta ser actor. Però d’altra banda, som pocs i hi ha poc mercat, de manera que ens podem anar repartint la feina entre nosaltres. Però no crec que sigui més difícil treballar aquí d’actor que a Barcelona, de fet crec que és menys difícil.
–Tindrem Andi per molt més temps o té altres plans de futur?
–Ui! [Riu]. Per sort, fins ara he pogut anar combinant feines, sempre que no hagin tingut cap contradicció amb el meu personatge, és a dir, no puc fer un altre personatge infantil. Com a Joel he pogut anar compaginant altres obres, per tant, seguiré fent d’Andi tant de temps com em deixi.
–Quin consell donaria als infants que vulguin ser actors en un futur?
–Hi ha un factor molt important que cal tenir per ser actor que és la perseverança i la feina. Sempre diuen la típica pregunta de si l’actor neix o es fa. Ni una ni l’altra. És tot a l’hora. Has de tenir un punt de talent i després treballar-lo i perseverar i així pots arribar molt enllà. I molt enllà no vol dir anar a Hollywood. Molt enllà vol dir trobar el teu espai. Per exemple, a mi a part d’actuar també m’agrada donar classes de teatre, he trobat el meu espai i les puc donar.