Nerviós i il·lusionat per fer un bon paper i representar amb honor a tots els seus companys, l’Igor Veliz, de només 13 anys, es prepara avui per protagonitzar la nit més curta i màgica de l’any. Captivat pel foc des de petit, va decidir fa quatre anys seguir els passos del seu padrí, que als seus més de 80 anys s’emociona veient com el seu nét gaudeix de la falles. Com és tradició, a principis de juny es van proclamar els nous fallaires menor i major (Lídia Samarra) després que tots  dos aconseguissin guanyar en la recerca de l’argolla Fontargent. Un dia intens i molt esperat pel jove fallaire que manté viu el somni de rodar foc en un futur proper. 

 

–Per mi significa representar a tots els fallaires que encara no roden boles de foc. És un honor. Ja fa quatre o cinc anys que són fallaire, vaig començar de petit. 
 

–Molt. Per mi és un orgull i per tant tinc ganes de fer-ho bé i de no fallar a tota la gent que represento. És una nit màgica. 

 

–Vam fer equips i el meu va superar les proves més ràpid que els altres, així que vam poder sortir abans a buscar l’argolla. La vam trobar amagada en un arbre, després de desxifrar totes les pistes que ens havien donat. 

 

–Cal, sobretot, tenir moltes ganes i gaudir fent el que fas. Nosaltres encara no rodem foc i, per tant, no és tan difícil per nosaltres com per als més grans. Però a mi la veritat que m’agradaria ser fallaire major algun dia i rodar amb foc. 

 

–Sí! El meu padrí, el Josep Solana, que tothom el coneix com el Pepin, va ser fallaire quan era jove a Andorra la Vella i quan la tradició era un joc de nens. Que ara jo també ho pugui ser és per mi un honor. El meu padrí ja és molt gran i vaig explicar-li l’altre dia que havia aconseguit ser fallaire menor i es va posar molt content. Crec que està molt orgullós de mi. 

 

–De petit ho anava a veure i m’agradava molt. Però al principi no s’havia que el meu padrí també hi havia participat de jove. Vaig decidir per mi que volia implicar-m’hi i després vaig descobrir que es tractava d’una tradició familiar. 

 

–Amb alguns també ens veiem a l’escola, tot i que en la majoria només coincidim per Sant Joan. 

 

–No assagem però sí que ens preparem. Durant tot el mes de juny ens ajuntem i fem activitats com la falla tradicional, preparem les falles que rodarem aquesta nit, fem el joc de pistes, fem equips per trobar l’argolla... Ens anem coneixen i després tot surt perfecte. 

 

–Consell directament, no. Però em fixo amb el que fan, fa anys que vaig a veure les falles i crec que la fallaire major, la Lídia Samarra, ho farà molt bé aquest any.