L’advocada i expolítica Rosa Ferrer va parlar de la situació política i comunal actual durant la festa de celebració dels 50 primers números de la revista EN FEMENÍ. 

 

–Ja fa temps que soc crítica i que dic que hi ha un dèficit democràtic intern als partits polítics. Crec que ens hauríem de replantejar el funcionament del propi partit, que és el que s’anomena la partitocràcia. La prova del que estic dient és que el que està triomfant avui en dia arreu són els moviments més ciutadans o plataformes que no tenen un color polític històric. Jo crec que els partits polítics hem decebut la ciutadania en el seu conjunt i avui dia hi ha una crisi molt important. Però com he dit, aquesta decepció ve donada pels dèficits democràtics interns dels mateixos partits.  

 

–Estic decebuda, perquè portava una embranzida molt forta des del ministeri. Es va fer un debat de Salut al Consell General a petició de l’oposició, però quan jo estava en el ministeri, vaig ser jo mateixa qui va proposar el debat. Fa més d’un any que aquest debat s’hauria d’haver fet i es podria haver avançat en moltes coses. Malauradament, anem lents, i crec que tampoc s’està aportant res de nou. És una pena, perquè la sanitat no pot demorar-se, i la gestió de la Salut i la despesa pública s’ha de controlar i prendre mesures. S’ha d’ordenar, i cada dia que passa és pitjor. 

 

–També amb una certa decepció, perquè els anys que jo vaig ser cònsol d’Andorra la Vella a nivell de comú em vaig trobar en plena crisi política i amb un deute acumulat molt important. Per tant, durant els meus mandats em vaig haver de limitar a gestionar de la millor manera possible i a reduir al màxim el deute. Quan vaig entrar el deute era de 64 milions d’euros, i quan vam acabar el mandat, el vam deixar a 38. Tot i això, vam construir moltes prestacions i molts serveis ciutadans. I dona la sensació que el que ve darrera hi entra per destruir. A més, no tinc tan clar que a nivell de la despesa pública i del deute públic es pugui mantenir el nivell de reducció de l’endeutament que estàvem tenint. 

 

–Si puc, no. Perquè considero que jo ja he complert amb la ciutadania i amb la meva obligació cívica. A més, actualment he tornat a una etapa de la meva vida que és professional i amb la que estic molt contenta.