La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, parla de la situació actual de l’assetjament escolar. / Per ESTEFANIA GRACIA 

 

–En el decret de prevenció i tractament de l’assetjament tenim una sèrie d’indicadors per notificar possibles canvis de comportament que podrien ser susceptibles d’assetjament, tot i que són de cara als centres educatius. Un indicador podria ser, per exemple, que el nen baixa el seu rendiment escolar, que busca la companyia dels adults o que demostra desconfiança i inseguretat en si mateix. També ho pot ser que tingui comportaments de ràbia poc habituals, canvis inexplicables d’estat d’ànim, comportament poc comunicatiu, depressiu, etcètera. Tots aquests són indicadors d’un mal estar, i a partir d’aquí, s’ha de rascar una mica més i veure què hi ha al darrere. 

 

–En el decret es tipifiquen quatre tipus d’assetjament: el físic, el verbal, el social i el ciberassetjament. Però normalment els casos no són únicament d’una tipologia, sempre en combinen un parell o tres. 

 

–Sí. El que varia són les mesures que s’implementen: els tallers, les atencions, etcètera.

 

–D’entrada no, perquè sovint la problemàtica està centrada amb el treball d’habilitat social, tant pel que fa a la víctima com a l’agressor. I pot ser que tot i que es canviï d’escola, es torni a recrear l’assetjament en un altre context. La víctima sol tenir problemes de relació i l’assetjador d’empatia, de valors, d’acceptar diferències, etcètera, i per molt que li treguis la víctima del davant no significa que no torni a assetjar a altres persones. Però evidentment, arribats a un extrem, el canvi de centre pot ser una mesura. 

 

–Mica en mica va millorant i va augmentant. De fet, el passat mes de febrer o març es va presentar el pla de prevenció per posar ordre a les diferents accions que ja es fan des dels centres en relació a l’assetjament escolar. S’ha avançat molt en mediació, resolució de conflictes i educació emocional. A més, darrerament vam fer una prova pilot a l’escola d’Encamp a través d’una aplicació que pretenia ajudar a resoldre el conflicte per via de la mediació i facilitar la notificació en cas d’assetjament. 

 

–Ens hem trobat amb algun cas que  són els mateixos nens del centre els que fan arribar la informació d’assetjament a l’equip directiu. Tot i que quan arriba aquesta informació sovint ja hi ha una certa alerta que indica que alguna cosa està passant. Però el fet que els companys denunciïn la situació també ens acaba de confirmar que hi ha un cas d’assetjament i ens permet ser més ràpids a l’hora d’actuar i de protegir la víctima.

 

–Sí, completament. En ocasions, l’assetjament no es dona a l’aula, sinó al menjador, al pati o durant les estones comunes. En tot cas, quan es fa tot el treball de mediació i escolta mútua i es dona la situació per tancada, és perquè la víctima i l’agressor han tornat a la normalitat completament. 

 

–És cert que a vegades els casos d’assetjament venen associats a competències socials o inseguretats molt agudes, i això fa que en algun cas sigui necessari la intervenció de Salut Mental, ja sigui tractament psicològic o mèdic. 

 

–La veritat és que si agafem com a exemple el darrer curs escolar, nosaltres hem tingut molt poques notificacions a nivell de primer ensenyança, la majoria eren ja de sisè i de segona ensenyança.