PUBLICITAT

Betty Faura Arquitecte d’Arteks Arquitectura

BETTY FAURA: «Intentem buscar materials que en el seu cicle de vida hagin consumit poc»

Lluís Ginjaume i Betty Faura en una de les habitacions del refugi de l’Illa, durant l’acte d’inauguració que va tenir lloc a començaments de juliol.
Lluís Ginjaume i Betty Faura en una de les habitacions del refugi de l’Illa, durant l’acte d’inauguració que va tenir lloc a començaments de juliol.
Betty Faura, de l’empresa Arteks Arquitectura, va ser una de les encarregades de donar forma al nou refugi de l’Illa, que ha estat remodelat. Aquest s’ha pensant perquè sigui sostenible i desconnectat, és a dir, que ell mateix genera l’electricitat o té el seu propi sistema per proveir-se d’aigua. / NÚRIA SEGURA INSA
 
–Quins paràmetres s’ha seguit per què sigui un edifici desconnectat?
–Allà és més complicat que aquí perquè la temperatura mitjana anual és de dos sota zero. En canvi, la temperatura interior del refugi és d’uns 20 graus. No té secret, aïllar. El refugi té 30 centímetres d’aïllament. 
 
–Quin material aïllant s’ha utilitzat? 
–Es volia utilitzar llana d’ovella, un material aïllant natural que transpira. Al final, però, vam optar per poliestirè extruït. 
 
–Com s’aconsegueix l’aïllament?
–El gruix és important i controlar tots els punts tèrmics. També s’han de controlar les filtracions d’aires perquè no s’escapi la temperatura per aquests punts. 
 
–Però també es renova l’aire?
–Sí, renovem l’aire perquè un edifici ha de ventilar perquè, si no, podrien  sortir humitats. La ventilació és important, però ha de ser una ventilació controlada. La incontrolada és la que hi ha filtracions d’aire per tot arreu i fugues de temperatura. 
 
–Com es controla la ventilació en el refugi de l’Illa?
–És una ventilació mecànica. Agafa l’aire de dintre i utilitzes la temperatura d’aquest aire per escalfar l’aire fred que ve de fora. Si no tens prou amb això, hi ha una resistència elèctrica que li acaba de donar la temperatura i la premissa de confort
 
–Quina és la font d’energia que s’utilitza al refugi?
–Hem utilitzat energies renovables, en concret, la solar tèrmica per a l’aigua calenta i fotovoltàica per a l’electricitat. 
 
–Quina diferència hi ha entre la tèrmica i la fotovoltàica?
–Les dos van amb el sol, però van amb dues plaques diferents. Una el que fa és generar electricitat, que és la fotovoltaica i l’altra escalfa l’aigua, puja la temperatura de l’aigua. De fet, escalfa un circuït i també es pot utilitzar per fer calefacció, per exemple. En el nostre cas, però, el que fem és escalfar l’aigua per al consum. 
 
–I si no surt el sol?
–Vam posar un grup electrogen que va amb gas, que també es pot utilitzar a la cuina. Ara bé, serveix per a un cas d’emergència. Aquests sistema té una autonomia de quatre dies.
 
–S’ha preservat alguna cosa de l’edifici antic?
–En comptes de desmuntar l’edifici antic, el que hem fet és aprofitar-lo com a fonamentació. En un edifici nou s’ha de fer els fonaments perquè s’aguanti i el que vam fer va ser aprofitar l’edifici vell com a fonament i el nou l’hem col·locat a sobre. 
 
–Està vuit l’edifici vell?
– Hi ha el refugi del Vaquer, que està tancat, i el de l’aire lliure. La resta d’espais que existien els hem deixat com a instal·lació. Hi ha els dipòsits de sanejament o el grup electrogen que no hi cabien. L’edifici nou és com l’envolvent, però en alguns punts vam haver de perforar la coberta perquè hi ha uns dipòsits molt grans. 
 
–Amb això que es vol aconseguir?
– La integració paisatgística, no volíem fer taula rassa i fer una cosa nova. El nostre objectiu ha estat fer el menor impacte possible i complir amb el programa que se’ns proposava.
 
–Quin era aquest programa?
 Que el refugi havia de tenir  capacitat per un mínim de 50 persones repartides en habitacions petites, entre sis o vuit persones. 
 
–Per què no es va optar per la pedra, com en el refugi antic?
– Perquè té un cost brutal pujar la pedra. La tria del material va ser en funció de dos temes importants: un era l’eficiència energètica, que fos el màxim de sostenible possible i, l’altre, era l’economia. Pujar tot aquest material s’ha de pujar en helicòpter i la pedra pesa quatre vegades més que un edifici lleuger. Això té un cost econòmic i té una repercussió en CO2.Quan més viatges faci l’helicòpter, més contamina.  
 
–Per això van optar per la fusta?
– Sí, és un material que ens agrada perquè al final de la seva vida útil és recicla. Nosaltres mirem tot el procés dels materials. I no es tracta només quina energia consumeix l’edifici, sinó que anem més enllà d’això. Amb els materials que s’ha fet amb aquest edifici és quina energia hem consumit per fer-lo. 
 
–En quin sentit?
Per fer el formigó saps la quantitat d’energia que es necessita? El ciment és una pedra, que s’ha de polvoritzar i necessites molta energia per produir-lo. En canvi, la fusta és un material que durant tota la seva vida útil ha aportat oxigen a l’atmosfera. A més, en el seu procés de fabricació ha consumit molta menys energia que altres materials. Els edificis també tenen una vida, de cinquanta anys o cent, però hi ha edificis de fusta que tenen 500 anys. Intentem buscar materials que en el seu cicle de vida, hagi consumit poca energia.
 
–També és fàcil de muntar?
–Sí . L’altra avantatge de la fusta és la rapidesa de l’execució, ja que es pot prefabricar al taller. A partir d’octubre o novembre ja neva i, per tant, no es pot treballar durant mig any allà. Però aquest temps no el vam perdre perquè a l’hivern van estar treballant al taller amb la construcció de fusta. Van estar muntant-ho tot i a l’estiu ho van portar. Això et dona una economia de mitjans perquè és més ràpid i lleuger. També es va tenir en compte  la integració paisatgística i la  sostenibilitat.
 
–Com ha de ser perquè sigui sostenible?
– No només inclou que sigui reciclable o amb poques emissions de CO2, si no també el transport. Un cost important de la construcció d’aquest edifici són els viatges amb helicòpters, que és car. Cada minut d’helicòpter té una incidència en el pressupost final, així com en les emissions. 
 
–Quant temps va portar fer realitat aquest projecte?
– Quatre anys en total, dos d’ells en la direcció d’obra. El concurs es va guanyar el 2013. Dos anys va ser la concepció de l’edifici, que es va plasmar en uns plànols, i els altres dos en construir-lo. 
 
–Un dels temes més complicats va ser el del sanejament?
–Això és un tema que va estar en discussió i fins que no va estar tot molt ben consensuat no es va aprovar el projecte. La Vall del Madriu-Perafita-Claror paisatgísticament és molt interessant. Sembla la lluna, hi ha molt poca espècie vegetal. Llavors, si li aportes una aigua amb molts nutrients, i tota l’aigua residual porta molts nutrients, això fa que creixi vegetació no autòctona. Aquí Medi Ambient va estar molt atent perquè no canvies el paisatge. Com que és una zona de mulleres tot això es va mirar molt bé perquè no interferís en la vegetació.
 
–Què es fa amb els residus de la depuradora?
– Això al final queden uns fangs. Periòdicament, ve un  helicòpter i se’ls emporta. 
 
–És complicat fer un refugi d’aquest estil a 2.500 metres d’altura?
– Sí, és complicat per la distància. Aquest, està el doble de lluny que la resta de refugis guardats. Al de Sorteny, per exemple, s’arribava amb cotxe. A més, està a peu de carrer i és de fàcil accés. No és el mateix arribar aquí, que a Sorteny.  Tot el material s’ha de portar amb helicòpter.  Per això, el sistema que vam escollir era aquest perquè no donava peu a error. Tot estava prefabricat i s’havia de muntar. 
 
–I com va ser les condicions allà del dia a dia?
– Les condicions allà són molt dures  perquè fa molt de fred. Encara que sigui a l’estiu, les temperatures estan sota a zero. Nosaltres pujàvem amb helicòpter, però els operaris no. Vivien allà i dormien allà durant una setmana, perquè feien torns. Són condicions de treballs molt bèsties perquè estan allunyats de la família i han de conviure amb un equip humà. Treballes amb les mans, és una cosa molt física i amb el fred quedes entumit. 
 
–Com es va desenvolupar?
–El primer any va ser per arranjar totes les instal·lacions. La segona va ser el més visible, la construcció pròpiament dita de l’altell, del refugi de fusta de nou. H
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT