Lluis Ginjaume és l’arquitecte que es va encarregar de la direcció d’obra i, per tant, el que ha viscut de més a prop la construcció de l’edifici in situ. / Per NÚRIA SEGURA INSA

 

–La gestió de l’obra pel fet que només pujàvem un dia a la setmana, d’estar tan lluny i amb una certa incomunicació. 

–Ha estat una obra una mica particular perquè en una obra convencional, si passa alguna incidència o alguna cosa, et truquen vas a l’obra i ja està. Aquí amb un dia a la setmana ho havies de resoldre-ho tot i havies de dependre de la constructora que anés fent. Durant l’execució no hi havia ni telèfon. 

 

–Era complicat perquè no es podien pràcticament comunicar-se, només tenien telèfons satèl·litals, però a vegades els hi fallava la cobertura. T’havies d’anticipar als problemes que hi podien haver o els possibles dubtes que els hi sorgissin als operaris durant la setmana per poder donar-los resposta abans.

 

–La construcció té una incidència important en el medi ambient. Per això, és important fer edificis que gastin poc i que el poc que gasten, fer-los el més eficient possible i amb el mínim impacte sobre el medi ambient.  

 

–És un tema de disseny. Ja des del principi hi ha una variable important que consumís poc. Llavors totes les decisions que prenien i, tenint en compte que s’hauria de construir allà dalt, doncs requerien d’un esforç perquè fos el més eficient possible i no caure en dissenyitis. A vegades, aquí et pots permetre fer alguna cosa de disseny. Allà era l’esforç de no fer-ho perquè el que era important és que fos eficient i fàcil de construir

 

–És important fer l’esforç perquè hi hagi el que és essencial en el disseny perquè no hi hagi coses gratuïtes i tot estigui justificat.  Totes les decisions anaven justificades per un tema de pes o eficiència.  

 

Els materials, la geometria de l’edifici, l’energia. És diferent construir allà a dalt que aquí a baix. Aquí et pots permetre certs aspectes que allà a dalt són luxes.

 

–La geometria de l’edifici respon a la inclinació òptima de les plaques solars. Les obertures estan totes a sud i cap a nord per tenir el màxim de guanys solars i el mínim de pèrdues. Al sud hi ha la màxima inclinació i radiació solar i, per això, allà instal·laven les plaques solars. 

 

–Entenem que és un lloc molt sensible protegit per la Unesco, perquè totes les mulleres que hi ha a baix estan protegides per Ramsar a nivell europeu. És un medi sensible que té interès. No volíem generar un nou impacte, però veiem que el refugi existent no podíem encabir-ho tot. Per això, es va decidir posar el refugi guardat a sobre. A més, es va fer una distinció entre el programa de l’edifici que té requeriment climàtic i el que no en té. Tota la zona d’habitacions i menjadors s’ubica a sobre i tot el que és emmagatzematge, el sistema tècnic, el refugi no guardat, les plaques, bateries es posa a la part del refugi vell. 

 

–El refugi té un requeriment climàtic i li hem fet una nova pell o un nou embolcall i ho posem a sobre que ho podem controlar i tot el que no té requeriment climàtic ho posem a baix. 

 

–També és sostenible el fet de separar el programa, el que no té requeriment climàtic ho instal·lem a baix. Aquí, però, hi ha una cosa aïllada que és el sistema de sanejament, que ho requereix.

 

–L’aigua ve de la sortida del llac, de l’estany de l’Illa. D’allà es condueix amb uns dipòsits que estan dins del refugi i és constant. Això es deu al fet que perquè no es congeli el circuit ha de ser continuo el flux d’aigua. Hi ha un sobreixidor dins del dipòsit perquè l’aigua segueixi sortint i renovant. A més, es filtra amb uns filtres ultraviolats. L’afluent o les aigües utilitzades es depuren.

 

–A la cuina hi ha uns filtres pels separadors dels greixos i la resta de danys va a una reixa per separar els residus més grans que no pugui matar o obstruir res. D’aquí va a la depuradora, que és una depuradora biològica. I de l’afluent que surt de la depuradora va uns filtres que milloren la qualitat de l’afluent i després retorna al medi a través d’una rasa filtrant, que està a prop de la sortida de l’aigua del llac. Va a una conca i es redueix molt. A més, els nutrients no s’evoca en un sol punt, sinó de manera molt diluïda en uns 40 metres. 

 

–Tens dos elements que són els principals: la fosa sèptica i els filtres. La fosa sèptica té uns bacteris que es mengen tot el que pugui portar l’afluent i després té la fibra de coco, que ho depura. Normalment, es fa servir zeolita com un mineral per curar l’afluent, però com que és molt pesant doncs vam utilitzar fibra de coco. 

 

–S’ha de vigilar que no baixin molt les temperatures perquè no morin els bacteris o que sigui constant. Si a l’hivern es para l’activitat s’hauria de posar un activador perquè no morin els bacteris.

 

–Va aixecar revolt perquè des d’un punt estètic, com que totes les cases d’allà a dalt són de pedra, sembla que havia de ser de pedra, com es feia antigament. Vam decidir fer-ho amb xapa perquè amb un centímetre de gruix resolts el mateix que 15 o 20 centímetres de pedra. Amb xapa necessitàvem menys material, pesa menys i és més fàcil d’executar. Vam triar una xapa que és un color gris mate, però que cada cop és més mate i acaba agafant una tonalitat que recorda al granit.

 

–També pesa poc...

–Antigament s’utilitzava la pedra perquè és el material que hi havia, però es van disposant de noves tècniques i avui tenim tècniques més avançades que es poden treballar de manera més eficient.