Lara Vázquez té 22 anys i va néixer a Escaldes-Engordany. Va estudiar a la Sagrada Família i al Sant Ermengol. Després va iniciar-se en Turisme per canviar posteriorment a Publicitat i Relacions Públiques, estudis que va cursar a la Facultat de Comunicació Blanquerna de Barcelona i que va finalitzar el juny passat. FOTO: MARICEL BLANCH

–Havies treballat ja als estius?
–Vaig treballar quatre anys als esports d’estiu com a monitora. Aquest és el primer estiu que vinc a Caldea.

–Com va ser que et vas presentar a treballar el primer any als esports d’estiu?
–Hi havia anat tota la vida des de petita i va ser com la primera feina que ja sabia sempre que tindria.

–I a Caldea?
–Crec que és una empresa que el dia de demà em pot obrir bastantes portes.

–Has fet altres feines?
–He treballat a l’hivern a Grandvalira els caps de setmana, Nadal i festius. També he fet promocions com a hostessa i a congressos.

–Quina feina fas a Caldea?
–Estic a la recepció i el que fem, bàsicament, és vendre entrades i donar informació als clients que venen. És una feina totalment de cara al públic.

–Hi ha algun requisit, com idiomes?
–La majoria parlem català, castellà, francès i anglès i alguns també portuguès. Necessites com a mínim els quatre idiomes, és primordial.

–Fas la feina d’un treballador fix?
–Els primers dies ens van ensenyar com anava i no estava sola, però en molt poc temps ja estava fent la mateixa feina que un empleat fix.

–La relació amb els companys que porten temps és bona?
–Genial, crec que és el que he de destacar de Caldea. La relació amb els companys és molt bona. Els fixes t’ajuden molt i t’orienten, tot i que tenen moltíssima feina.

–I amb els eventuals com tu?
–Molt bé també. Són gent de la meva edat que estan allà per fer uns diners a l’estiu i pagar-se els estudis o el que calgui i ens portem molt bé. Tenim interessos molt similars.

–S’adapten els estudis a les feines que has fet?
–Realment no. Però crec que tot acaba ensenyant-te alguna cosa, però amb els meus estudis no té gaire a veure.

–És molt dur fer una carrera i treballar a l’estiu?
–No massa. Treballar durant l’any i estudiar suposo que sí que ha de ser dur. Quan he treballat els caps de setmana sí que se’m fa dur, però a l’estiu no.

–Però veure que els companys surten de festa i tu has d’anar a descansar...
–Sincerament, no envejo als que no treballen. L’any passat em vaig passar tot el juliol sense treballar i estava desitjant que arribés l’agost perquè ja no sabia què fer. Ells poden sortir fins a l’hora que vulguin i jo m’he de posar les meves limitacions però t’ho acabes passant bé igual. És dur veure com alguns poden dormir fins a l’hora que volen. Però la feina compensa.

–És molt diferent la vida a Barcelona?
–Sí, moltíssim. A Barcelona la vida és molt més ràpida i atrafegada. Aquí tenim un altre estil de vida. Quan estàs a Barcelona ja agafes aquell ritme de vida ràpid, de transport públic, molta gent i milers de cotxes. Quan arribes aquí t’adones de tot el rebombori que hi ha allà i desconnectes. Veus com la gent pot anar amb més calma i tenim un altre ritme de vida.

–Trobes a faltar Andorra quan estàs fora?
–Quan han passat uns dies que no he vingut a Andorra, sí. Serveix molt de desconnexió.

–Què faràs quan acabis a Caldea?
–A finals d’agost acabo i començo un curs complementari de mig any, és com un postgrau per aprofundir en el màrqueting. A partir d’aquí encara no se què faré. Òbviament, he de buscar feina i m’agradaria marxar fora.

–Què voldries fer?
–Realment estic molt perduda i em sembla que em toca un any de provar coses i veure que és el que m’agrada. Potser em decantaria per una empresa d’organització d’esdeveniments i tinc clar que, de moment, no vull tornar a Andorra. Provaria de quedar-me un temps a Barcelona.

–Creus que conèixer empreses com Caldea t’obre oportunitats?
–Moltes, crec que sí. El dia de demà, si vull tornar a Andorra, ja he treballat en una empresa com Caldea, em coneixen, sempre serà més fàcil picar a la seva porta o posar-ho al currículum.

–Vindràs a Andorra en un futur?
–Sí, però no en un futur proper.