Eduard Fernàndez Pelegrina té 22 anys i va néixer a Encamp. Va cursar els estudis bàsics a l’Escola Janer i el Batxillerat al Sant Ermengol. Actualment està finalitzant Enginyeria  Agroambiental i del Paisatge a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC). Durant l’estiu treballa al departament de Medi Ambient del Govern i al setembre realitzarà el treball de final de carrera sobre l’embelliment de l’Avinguda Carlemany.

–Creus que els estudis que fas s’adapten a la feina que realitzes a l’estiu?
–Sí, ja que estic fent les pràctiques de la meva titulació al Ministeri de Medi Ambient. A més la meva titulació abasta molts àmbits, des d’horticultura, restauracions ambientals fins al paisatgisme.  

–Com va ser que t’hi vas presentar el primer any?
–Ja havia treballat a altres feines ja que era una qüestió econòmica, però aquest any combino les pràctiques fent el que m’agrada i alhora ajudant a millorar el meu país.

–Com és que et vas decidir a demanar feina a Medi Ambient
–Per conèixer millor la situació actual d’Andorra, podent ser el més objectiu possible, mentre aprenc i ajudo a la conservació i protecció del medi natural, actuant per al benefici de la població i no com a entitat privada.  

–Quina feina fas concretament?
–Estic a la Unitat de biodiversitat, impactes ambientals i paisatgisme. He fet feines des del disseny d’una rotonda fins a informes de seguiment ambiental de les pistes d’esquí. Actualment estic dissenyant un pla d’actuació pel control de dues plantes invasores al país.

–És una feina d’un empleat habitual?
–Sí, completament. El treball al ministeri funciona en equip, tots ens complementem i ens ajudem per tal que la feina surti endavant, encara que els recursos siguin sovint escassos.

–És bona la relació amb els companys que són fixes?
–Sincerament, és excepcional. Des del primer dia m’han acollit i m’han anat formant com un més, amb el pros i els contres de la feina. Val a dir que les experiències laborals anteriors van ser força nefastes, per sort de tot s’aprèn i agraeixo l’oportunitat donada pel ministeri, i en especial, als meus companys.

–És molt dur estar fent una carrera i treballar a l’estiu?
–No gaire, quan és una feina que t’apassiona.

–Surts mentre treballes?
-Doncs sí. Considero que la gent, faci o no una feina que l’apassioni, necessita desconnectar, ja que a part de treballadors som persones amb vida fora de la feina.     

–És molt diferent la vida a una gran ciutat com Barcelona?
–Barcelona com a metròpoli és molt abassegadora. Sovint em moc caminant o amb transport públic, i se’m fan força feixugues les aglomeracions de gent. A més el clima càlid i la contaminació no afavoreixen en absolut la vida d’allà. Tal com diu la meva mare, eres más de campo que las amapolas.

–Trobes a faltar Andorra quan estàs fora?
–Quan sóc a Barcelona compto els dies per tornar a casa. És cert que tinc lligams a la ciutat comtal i que sovint els trobo a faltar, però com a Andorra, a cap lloc. Jo he de viure entre muntanyes.

–Tens alguna idea del que vols fer quan acabis?
–Els propers anys tinc pensat per poc que pugui, i si la qüestió econòmica ho permet, titular-me en dos màsters; un en meteorologia i l’altre de tècnic superior en enginyeria agrònoma. En definitiva, em tocarà estudiar i treballar alhora.   

–T’obre oportunitats conèixer institucions com Govern?
–Sí totalment. No s’ha d’oblidar que el Govern exerceix un servei tant a la població general com a les empreses. En el cas de medi ambient, contínuament estem en contacte amb l’àmbit privat com de cara al públic.

–T’hi veus en un futur treballant a Medi Ambient?
–La veritat és que des de que vaig decidir fer la titulació ja tenia clar el meu objectiu, i sempre ha estat el mateix, arribar a ser ministre d’Agricultura, Medi ambient i Sostenibilitat del Principat. La meva voluntat ha estat i serà vetllar pel meu país, per les persones i pel medi ambient.

–Recomanaries a altres joves treballar als estius?  
–Sí, completament. Animo als nous estudiants a trobar una feina en la que econòmicament i personalment se sentin realitzats.  I crec que estem tots d’acord, que el treball no ha de ser mai un càstig.