Publicitat

Entrevistes

JOSEP RODRÍGUEZ: «En tot moment la institució ha actuat amb independència»

Josep Rodríguez Raonador del ciutadà

raonador del ciutadà, bullying, CASS, justícia, Josep Rodríguez, Andorra
Josep Rodríguez a la seu del Raonador del Ciutadà.
Josep Rodríguez ha ocupat durant sis anys el càrrec del raonador del ciutadà, el qual no pot tornar a optar. Aquest setembre s’acaba el seu mandat, però en cas que no trobin substitut haurà de seguir ocupant el lloc en funcions. En el seu cas, se’l recordarà per ser el Raonador de la crisi, ja que ha hagut de bregar amb els anys més difícils de l’economia. / PER NÚRIA SEGURA INSA
 
–Quins són els principals reptes del vostre mandat?
–Donar a conèixer la institució entre la població. Moltes de les persones no sabien de la seva existència ni funció. La nostra tasca ha servit per donar a conèixer qui som i per què hi som.
 
–Li han quedat reptes pendents?
–Sempre que hi ha la defensa dels drets humans, sempre és una qüestió pendent. Mai s’arriba a la perfecció i tothom compleixi. Per això, s’ha d’estar sempre a la guait perquè es compleixin els drets humans.
 
–Quins són els principals drets humans que no es respecten a Andorra?
–Les lleis en general. Tots tenim uns drets i en virtut d’aquests drets podem demanar unes exigències i que es compleixin aquests drets, sempre que l’administració no els ha complert. 
 
–Com definiria l’etapa de Raonador?
–Ha estat complicat perquè m’ha tocat viure els anys de la crisi. Les mancances en molts aspectes han estat d’una manera més vives del que solen estar. Ha sigut una època que hem tingut de lluitar o mirar del compliment dels drets siguin més exhaustius. 
 
–I què ha estat el més complicat en aquesta etapa?
–Fer entendre a determinats treballadors o administracions que el comportament vers les persones que tracten ha de ser el màxim correcte possible.
 
–Parla de funcionaris?
–Sí, del funcionari cap a l’usuari.
 
–Tenen molts casos d’aquests?
–Des que vam començar fins ara cada cop n’hi ha menys. El funcionariat cada cop es dona més compte que està al servei de la societat, cosa que abans es pensava que era la inversa. 
 
–Quants expedients s’han obert i quants s’han solucionat mentre vostè ha estat el raonador?
–En aquest període són molts els que s’han solucionat, però s’ha de pensar que molts dels problemes o queixes que es podrien solucionar, si s’ha de recórrer a la Batllia, la gent desisteix. El que sí que és veritat és que hi ha una gran quantitat de problemes que s’han resolt quan la llei està disposada a tirar endavant. 
 
–Un cop una persona posa una queixa, quant de temps té d’administració per respondre?
–Un més com a màxim.
 
–Es compleixen els temps?
–Hi ha alguns casos més complicats que s’han de demanar informació o s’han de fer diferents gestions i se’ls hi ha hagut de fer un recordatori perquè contestin. 
 
–La CASS, l’administració pública i la justícia són les que concentren més queixes, per què?
–Són els tres estaments que tenen un moviment d’usuaris més considerable. El nombre d’afiliats de la CASS és gros, l’ús de l’administració en general és nombrós i la justícia exactament igual.
 
–També visita sovint el centre penitenciari de la Comella, quins són els reclams dels presos?
–Sobretot, la visita dels seus fills, que a vegades no els poden visitar. A vegades, s’han queixat del menjar o de la compra perquè també poden comprar productes. També s’han queixat de manera freqüent i en el llarg del temps, del vis a vis. Que això està en tràmits de solució. 
 
–No hi ha data, però...
–No, però la resposta que tenim de l’administració és que n’hi haurà. 
 
–La CASS, el vis a vis i l’administració general han sigut les seves principals batalles?
–Les batalles en si és difícil de definir quines són les més importants i les que no. Des del moment que influeixen els drets humans, tan important és una com l’altra. No hi ha un problema petit. Des de fora, un pot considerar un problema o una queixa de poca importància, però per la persona que el pateix té molta importància. 
 
–El raonador hauria d’actuar amb independència. És real aquesta independència o té moltes pressions?
– Sí que ho és perquè la independència és com l’autoritat: no s’imposa es guanya. En tot moment, la institució ha tractat d’actuar amb independència, sigui l’administració o persona que sigui que reclama. 
 
–El mes de juny es va presentar una reforma de llei per ampliar les funcions del raonador, que inclouen.
– Està en projecte de llei, està per veure si s’aprova. És un canvi de la creació del funcionament del Raonador, que porta tota una sèrie d’aspecte en temes de racisme, desigualtat.
 
–Com s’actuava abans en aquests casos i com s’actuarà ara. 
– En el passat s’actuava enviant a la persona a l’organisme que pensàvem que els hi donaria una solució. A partir d’ara, serà la mateixa institució qui en molts casos els atendrà.
 
–Preveuen tenir molts casos?
– No sabem. Si continuem amb la tònica dels casos que hem tingut fins ara, no en seran molts.
 
–Amb els atemptats de Catalunya creu que poden incrementar-se els recels cap a la comunitat musulmana? 
– Sempre corres el perill, que hagi estat un detonant. De moment, no tenim cap notícia al respecte.
 
–Quines eines dotarà la nova legislació a la institució. 
– D’uns serveis de consulta, de poders i d’informació legislativa. Tindrem uns assessoraments al respecte necessaris en la matèria.
 
–Són suficients les noves atribucions  o queda alguna en el tinter?
– Això estem pendents de l’aprovació de la llei. Mentre que aquesta no es posi en marxa, no podem donar una opinió de si és completa o si no ho és. 
 
–Des del 2011, els nois de 12 anys poden venir al raonador sols, quins són els problemes que els hi afecten?
– Tenim problemes educatius com el bullying o reclams per beques. També n’hi ha de nivell familiar com  nens que es queixen que els pares estan separats i que si estan més temps amb el pare o la mare, o un els tracta d’una manera i l’altra d’una altre.
 
–Va ser professor, abans es donaven casos de bullying?
– Possiblement, ara s’estudien més els problemes en si i la societat ha canviat. No és la mateixa que fa deu o quinze anys. 
 
–Com combatre el bullying?
– Mirant de fer un estudi dels estaments propis de la societat que es desenvolupa l’alumne. 
 
–Què aconsellaria al nou Raonador.
– Principalment, que sàpiga escoltar perquè estigui sempre al costat de la persona que ve a la institució. Aquesta ve amb un problema i hem de ser suficientment conscients de donar a la persona la importància que es mereix.   
 
–Que ha de tenir un raonador per ser un bon raonador?
– Una entrega total a la institució, de manera que pugui obrar amb independència i pugui resoldre els problemes dins de la mateixa institució. H
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari

Publicitat


Editorial

Reutilitzar roba i objectes: sostenibilitat i solidaritat

  • 0
Publicitat

Opinions

Més opinions


Publicitat
Publicitat

Monogràfic

Business 55

Business 55 Descarregar PDF
Publicitat
Publicitat