Josep Rodríguez ha ocupat durant sis anys el càrrec del raonador del ciutadà, el qual no pot tornar a optar. Aquest setembre s’acaba el seu mandat, però en cas que no trobin substitut haurà de seguir ocupant el lloc en funcions. En el seu cas, se’l recordarà per ser el Raonador de la crisi, ja que ha hagut de bregar amb els anys més difícils de l’economia. / PER NÚRIA SEGURA INSA

 

–Donar a conèixer la institució entre la població. Moltes de les persones no sabien de la seva existència ni funció. La nostra tasca ha servit per donar a conèixer qui som i per què hi som.

 

–Sempre que hi ha la defensa dels drets humans, sempre és una qüestió pendent. Mai s’arriba a la perfecció i tothom compleixi. Per això, s’ha d’estar sempre a la guait perquè es compleixin els drets humans.

 

–Les lleis en general. Tots tenim uns drets i en virtut d’aquests drets podem demanar unes exigències i que es compleixin aquests drets, sempre que l’administració no els ha complert. 

 

–Ha estat complicat perquè m’ha tocat viure els anys de la crisi. Les mancances en molts aspectes han estat d’una manera més vives del que solen estar. Ha sigut una època que hem tingut de lluitar o mirar del compliment dels drets siguin més exhaustius. 

 

–Fer entendre a determinats treballadors o administracions que el comportament vers les persones que tracten ha de ser el màxim correcte possible.
 

–Sí, del funcionari cap a l’usuari.

 

–Des que vam començar fins ara cada cop n’hi ha menys. El funcionariat cada cop es dona més compte que està al servei de la societat, cosa que abans es pensava que era la inversa. 

 

–En aquest període són molts els que s’han solucionat, però s’ha de pensar que molts dels problemes o queixes que es podrien solucionar, si s’ha de recórrer a la Batllia, la gent desisteix. El que sí que és veritat és que hi ha una gran quantitat de problemes que s’han resolt quan la llei està disposada a tirar endavant. 

 

–Un més com a màxim.

 

–Hi ha alguns casos més complicats que s’han de demanar informació o s’han de fer diferents gestions i se’ls hi ha hagut de fer un recordatori perquè contestin. 

 

–Són els tres estaments que tenen un moviment d’usuaris més considerable. El nombre d’afiliats de la CASS és gros, l’ús de l’administració en general és nombrós i la justícia exactament igual.

 

–Sobretot, la visita dels seus fills, que a vegades no els poden visitar. A vegades, s’han queixat del menjar o de la compra perquè també poden comprar productes. També s’han queixat de manera freqüent i en el llarg del temps, del vis a vis. Que això està en tràmits de solució. 

 

–No hi ha data, però...

–No, però la resposta que tenim de l’administració és que n’hi haurà. 

 

–Les batalles en si és difícil de definir quines són les més importants i les que no. Des del moment que influeixen els drets humans, tan important és una com l’altra. No hi ha un problema petit. Des de fora, un pot considerar un problema o una queixa de poca importància, però per la persona que el pateix té molta importància. 

 

– Sí que ho és perquè la independència és com l’autoritat: no s’imposa es guanya. En tot moment, la institució ha tractat d’actuar amb independència, sigui l’administració o persona que sigui que reclama. 

 

– Està en projecte de llei, està per veure si s’aprova. És un canvi de la creació del funcionament del Raonador, que porta tota una sèrie d’aspecte en temes de racisme, desigualtat.

 

– En el passat s’actuava enviant a la persona a l’organisme que pensàvem que els hi donaria una solució. A partir d’ara, serà la mateixa institució qui en molts casos els atendrà.

 

– No sabem. Si continuem amb la tònica dels casos que hem tingut fins ara, no en seran molts.

 

– Sempre corres el perill, que hagi estat un detonant. De moment, no tenim cap notícia al respecte.

 

– D’uns serveis de consulta, de poders i d’informació legislativa. Tindrem uns assessoraments al respecte necessaris en la matèria.

 

– Això estem pendents de l’aprovació de la llei. Mentre que aquesta no es posi en marxa, no podem donar una opinió de si és completa o si no ho és. 

 

– Tenim problemes educatius com el bullying o reclams per beques. També n’hi ha de nivell familiar com  nens que es queixen que els pares estan separats i que si estan més temps amb el pare o la mare, o un els tracta d’una manera i l’altra d’una altre.

 

– Possiblement, ara s’estudien més els problemes en si i la societat ha canviat. No és la mateixa que fa deu o quinze anys. 

 

– Mirant de fer un estudi dels estaments propis de la societat que es desenvolupa l’alumne. 

 

– Principalment, que sàpiga escoltar perquè estigui sempre al costat de la persona que ve a la institució. Aquesta ve amb un problema i hem de ser suficientment conscients de donar a la persona la importància que es mereix.   

 

– Una entrega total a la institució, de manera que pugui obrar amb independència i pugui resoldre els problemes dins de la mateixa institució. H