Sílvia Gancedo Locatelli va néixer a la Seu d’Urgell, té 21 anys, i està realitzant les pràctiques de final de carrera a Grandvalira. Va estudiar a l’Escola Andorrana i ha realitzat un Bachelor de direcció d’empreses i negocis internacionals a la Toulouse Business School de Barcelona.

 

–Als 18 anys vaig començar a treballar, ja sigui fent promocions durant els caps de setmana i festius, com durant l’estiu. El primer any vaig treballar a Caldea com a Comercial in House, després vaig fer les pràctiques universitàries a la mateixa empresa a l’àrea de màrqueting i, l’any passat, vaig treballar durant l’estiu a Alemanya. 

 

–Sí, ara mateix estic fent pràctiques a Grandvalira al departament de màrqueting, on aplico molts dels coneixements que he adquirit durant la meva carrera universitària. 

 

–La meva universitat em sol·licitava realitzar pràctiques durant quatre mesos i vaig pensar que Grandvalira seria una bona opció. És una de les empreses pioneres d’Andorra i sempre he esquiat a l’estació. Les pràctiques que em van proposar em van cridar molt l’atenció així que no vaig dubtar-ho. 

–Dono suport al departament de Publicitat i Trade Màrqueting, que s’encarrega de la identitat corporativa de l’empresa, la campanya gràfica (off-line), materials impresos, campanya on-line, pla de mitjans...

 

–Estic fent pràctiques, així que òbviament no tinc les mateixes responsabilitats ni l’autonomia. Però des de l’inici se m’ha tractat com a una treballadora més i amb el temps, les responsabilitats i el volum de feina han anat augmentant. 

 

–Molt. La relació és d’allò més bona i sempre m’he sentit com una més de l’equip. 

 

–Depèn molt del tipus de feina. Quan treballava de cara al públic, se’m feia més dur, ja que els horaris et limiten molt, però ara que tinc un horari fix no se m’ha fet gens complicat. 

 

–I qui no? És cert que tens més limitacions però cadascú fa el que pot. Aquest any tenia els caps de setmana festius així que no he tingut cap problema. 

 

–Totalment. El ritme frenètic de la gran ciutat no té res a veure amb l’ambient que es respira a Andorra, però a mi m’agrada, hi ha molta més activitat i esdeveniments. La vida per als joves no té res a veure amb la del Principat i sempre hi ha alguna cosa a fer. 

 

–Sí, sobretot el primer any de carrera se’m va fer bastant dur. Trobava a faltar el ritme de vida d’Andorra, les muntanyes, la família, els amics... Amb el temps ha anat canviant i m’he acostumat més a la ciutat. 

 

–Per ara marxaré a treballar fora uns mesos i l’any vinent segurament faré un màster, però encara no ho tinc del tot clar. No em tanco les portes a res. 

 

–Penso que qualsevol feina pot obrir-te oportunitats, ja sigui per l’experiència, per la gent que coneixes, pels companys... És evident que una empresa com Grandvalira te n’obre, perquè és un referent com a destinació de neu i turística al sud d’Europa. 

 

–Ara per ara no se què vull fer i no tinc res clar. Tot dependrà de com em trobi en un futur, de la situació, de les oportunitats... No ho descarto, ja que és el meu país. 

 

–És una experiència molt enriquidora i un avantatge que tenim els joves andorrans. A Barcelona és molt més complicat trobar una feina per a un o dos mesos. Penso que, en aquest aspecte, Andorra ha fet una bona feina i les empreses s’estan acostumant a la pràctica, que és positiva per ambdues parts: les companyies donen feina durant l’època de vacances i coneixen gent nova que, en un futur, podrien integrar en la seva cartera i els joves, adquirim experiència i un sou que ens ajuda durant l’any.