La professora i traductora Fabiola Sofía Masegosa ha elaborat una tesi doctoral sobre el teatre que es representava a Andorra entre els anys 1900 i 1970. Masegosa defensarà la seva tesi a la Universitat de Lleida el proper 27 de setembre amb la voluntat d’exposar les bases d’aquest art i els gustos del poble andorrà. / Per ESTEFANIA GRACIA RUIZ

 

–La veritat és que en un inici volia fer una tesi sobre el poeta i dramaturg Miguel Hernández, però després vaig pensar que ja que estava a Andorra –de fet, fa 29 anys que hi soc– era millor fer una tesi que estigués relacionada amb el país. I després de pensar-hi, em vaig decantar per estudiar les bases del teatre andorrà des del 1900 al 1970, perquè crec que és un tema que no està prou treballat. 

 

–Cal partir del fet que Andorra és una comunitat rural i força petita comparada amb la resta de països d’Europa. A partir d’aquí, trobem que al Principat hi ha obres que també podem trobar en altres territoris però amb les seves pròpies particularitats, com El Ball de l’Ossa, que té moltes variants. A més, com a particularitat pròpia del país trobem que fins l’any 1930 no va aparèixer la primera obra literària a Andorra. 

 

–N’hi ha moltes. Una seria que el teatre d’ara és literari-comercial, quan abans era purament popular. Tot i això, és veritat que encara es mantenen algunes obres populars, com Els Pastorets, malgrat que ja tenen un toc més comercial. A més, abans hi havia 17 companyies teatrals, totes elles amateurs. I ara –si no ho recordo malament– hi ha set companyies professionals i només una amateur. Són menys, però més professionals.

 

–A Andorra no hi ha un centre documental de teatre, per tant, he optat per revisar tota la premsa del país per veure les representacions que es van fer entre el 1900 i el 1970. Així és com he aconseguit recopilar les obres literàries, perquè les populars més o menys ja les coneix tothom. També vaig anar a l’arxiu de l’Alt Urgell i al del Pallars Sobirà, així com als arxius departamentals dels Pirineus Orientals; allà es on vaig trobar informació sobre la polèmica sorgida entre els dos coprínceps que llavors estaven al Principat en relació a una obra que van escriure els monjos de Montserrat. L’obra criticava les escoles franceses, deia que eren una mala influència. I a Andorra, com sempre hem compartit els tres sistemes educatius (francès, andorrà i espanyol), no es va veure bé. Finalment, també vaig visitar l’Arxiu i la Biblioteca Nacional del Principat i de Madrid. 

 

–Exposar quines obres s’han representat durant els anys esmentats i, sobretot, també mostrar el gust del poble andorrà, si els hi agradaven més les obres còmiques, les serioses, si anaven molt al teatre, etcètera. Per tant, també és una tesi una mica social.