HÈCTOR PÉREZ MÚSIC
HÈCTOR PÉREZ: «El jazz no predomina a la música comercial»
Love it va néixer fa quatre anys al Principat. El trio acaba de publicar el seu primer disc, autoproduït, i que inclou versions de clàssics del món del jazz, però també peces actuals de pop o rock versionades amb els ritmes del jazz. En parlem amb un dels membres de la banda, Hèctor Pérez (a la dreta). / PER NÚRIA SEGURA INSA
–Què va portar a iniciar al grup?
–Va ser una idea de la Carina Ventura. Jo anava a classes amb Carles Lozano, guitarrista de Persefone, i Carina li va proposar fer un grup. Com que ell tenia molta feina, ell em va recomanar a mi. Llavors, necessitava un contrabaixista i jo en aquell moment tenia un grup de jazz fusió amb el Landry, que no va acabar de quallar. A partir d’aquí, vam començar a assajar i es va generar un gran amistat.
–Ara treuen el seu primer disc. Què conté?
–Són tot versions. Inclou clàssics del jazz com Orange Colored Sky o Take a train, però també de pop com Bad Romance de Lady Gaga o Don’t stop de music de Rihanna i de rock com Survivor de Eye of the Tiger.
–Què els va impulsar a fer el disc?
–Portàvem un temps tocant i vam decidir que ens vindria bé fer un disc perquè teníem un gran repertori. A part que ens venia de gust, tenir aquest material serveix per ensenyar què fem. Això ens permet donar un petit salt, ja que demostra que és un projecte sòlid.
–Com ha estat el procés d’autoproducció?
–El vam fer a casa de Landry, que té un estudi que es diu Dream of the dog, i ell també ha fet la mescla. A més, el vam masteritzar a Manresa en l’Aviram Studio, d’Albert Palomares.
–Ha estat complicat fer el CD?
–Realment, quan autoprodueixes un CD tot són facilitats. Li hem dedicat molts esforços al tema de la mescla del disc i de l’enregistrament. Ho hem gaudit i quan ets tu el que ho fas tot les coses es faciliten.
–Per què?
–Pots corregir erros. Quan entres en un estudio ho has de fer bé i el més ràpid possible i no tens massa marge de rectificació.
–Suposo que després d’aquest disc, hi ha Love it per estona?
–Sí, sembla que sí.
– On solen tocar?
–En molts llocs, allà on ens truquen, però últimament estem tocant en festes privades.
–Com rep el públic el jazz?
–És un gènere que li agrada a tothom i és un format que funciona molt bé. Som tres i cabem a qualsevol lloc. A més, és acústic i podem ambientar, és a dir, estar al segon pla i no ser el centre d’atenció. Hem tocat per gent que balla o per amenitzar un sopar.
–Hi ha herència del jazz en la música actual?
–A la música comercial hi ha una tendència a la música llatina com el reggaeton, que no m’agrada pel missatge que ofereixen. El jazz no predomina a la música comercial, però quan aquesta té tints de jazz vol dir que ja té una certa qualitat.
–Què va portar a iniciar al grup?
–Va ser una idea de la Carina Ventura. Jo anava a classes amb Carles Lozano, guitarrista de Persefone, i Carina li va proposar fer un grup. Com que ell tenia molta feina, ell em va recomanar a mi. Llavors, necessitava un contrabaixista i jo en aquell moment tenia un grup de jazz fusió amb el Landry, que no va acabar de quallar. A partir d’aquí, vam començar a assajar i es va generar un gran amistat.
–Ara treuen el seu primer disc. Què conté?
–Són tot versions. Inclou clàssics del jazz com Orange Colored Sky o Take a train, però també de pop com Bad Romance de Lady Gaga o Don’t stop de music de Rihanna i de rock com Survivor de Eye of the Tiger.
–Què els va impulsar a fer el disc?
–Portàvem un temps tocant i vam decidir que ens vindria bé fer un disc perquè teníem un gran repertori. A part que ens venia de gust, tenir aquest material serveix per ensenyar què fem. Això ens permet donar un petit salt, ja que demostra que és un projecte sòlid.
–Com ha estat el procés d’autoproducció?
–El vam fer a casa de Landry, que té un estudi que es diu Dream of the dog, i ell també ha fet la mescla. A més, el vam masteritzar a Manresa en l’Aviram Studio, d’Albert Palomares.
–Ha estat complicat fer el CD?
–Realment, quan autoprodueixes un CD tot són facilitats. Li hem dedicat molts esforços al tema de la mescla del disc i de l’enregistrament. Ho hem gaudit i quan ets tu el que ho fas tot les coses es faciliten.
–Per què?
–Pots corregir erros. Quan entres en un estudio ho has de fer bé i el més ràpid possible i no tens massa marge de rectificació.
–Suposo que després d’aquest disc, hi ha Love it per estona?
–Sí, sembla que sí.
– On solen tocar?
–En molts llocs, allà on ens truquen, però últimament estem tocant en festes privades.
–Com rep el públic el jazz?
–És un gènere que li agrada a tothom i és un format que funciona molt bé. Som tres i cabem a qualsevol lloc. A més, és acústic i podem ambientar, és a dir, estar al segon pla i no ser el centre d’atenció. Hem tocat per gent que balla o per amenitzar un sopar.
–Hi ha herència del jazz en la música actual?
–A la música comercial hi ha una tendència a la música llatina com el reggaeton, que no m’agrada pel missatge que ofereixen. El jazz no predomina a la música comercial, però quan aquesta té tints de jazz vol dir que ja té una certa qualitat.