Pep Gol aproparà la música a grans i petits acompanyat de Pep Pasqual amb l’espectacle Tot bufant. Amb tots dos descobrirem que objectes tan quotidians com una regadora es poden convertir en un instrument de vent. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Amb Tot bufant veurem un espectacle diferent dels que estem acostumats. Ens pot avançar amb què ens sorprendran?
–Tot bufant és un espectacle centrat en els instruments de vent, agafant el sentit més ampli, és a dir, tot el que sona bufant. Agafem objectes i a través d’ells intentem explicar com funcionen els instruments de vent. Per exemple, tu veus un clarinet i penses que és molt sofisticat. No, només és un tub amb uns forats. I per explicar-ho agafo una mànega de regar i li faig uns forats i toco i veus que el so és el mateix. Llavors, per demostrar-ho, fem un duo de clarinet i mànega. Tot això sense explicar-ho així, com si fos una classe, sinó amb el ritme propi d’un espectacle. El mateix passa amb altres instruments perquè tots els tubs poden sonar bufant i vivim rodejats de tubs: una mànega, una ampolla, un flotador...

–Es tracta de simplificar la música?
–Per a nosaltres és desmitificar la música. Quan veus els instruments i no els coneixes et semblen molt complicats i això pot espantar la gent i el que ens interessa és trencar aquesta sensació i ensenyar-los com una cosa molt senzilla. Es tracta d’apropar la música. Hi ha un concepte que a mi m’agrada molt que en català o amb castellà no es fa servir però en canvi en francès o en anglès sí. Ells no toquen els instruments sinó que juguen amb ells. I m’agrada molt treballar en aquest sentit qualsevol espectacle o taller dirigit amb nens perquè jugar vol dir perdre el respecte, la por, i que et diverteixes fent-ho. El que volem és que entenguin la música com un joc.

–Quins instruments fabricaran amb objectes quotidians?
–Instruments ortodoxes, els clàssics, com ara el saxo, el clarinet, la trompeta... Tot amb cargols de mar, tubs, joguines que hem convertit amb instruments, xiulets, etcètera.

–Per tant, instruments que el públic podrà fabricar a casa.
–Sí, es podran fabricar i ajudaran a obrir la ment. Després de tancar el pensament únic que els instruments només toquen en una orquestra, pots buscar la teva manera de construir-los.

–L’espectacle va dirigit a tots els públics?
–A mi no m’agrada fer gaires diferències entre el públic. L’única diferència que destacaria és que els nens són més ràpids, si fas una cosa que no els hi agrada no esperen al final de l’actuació per dir-t’ho. Si s’avorreixen t’ho diuen al moment. També es cansen més ràpid, per tant t’obliga a tenir un ritme més ràpid. Has d’anar més ràpid que ells, si vas més lent, s’avorreixen i desconnecten.

–Sovint els adults perdem els nervis quan els petits fan massa soroll. S’ha trobat alguna vegada amb alguna anècdota similar?
–Ser pares també vol dir anar una mica estressat [riu]. El principal objectiu dels pares és tenir els fills distrets i contents.