El president del Col·legi Oficial de Geòlegs del Principat d’Andorra (COGA), Xavier Torra, explica les dificultats amb què es troba l’activitat geològica del país degut a la disminució de la inversió pública i privada que hi ha hagut durant els darrers anys. Torra també remarca que la construcció ha provocat canvis «geològics en el país, bàsicament geomorfològics, i que fan referència sobretot a canvis paisatgístics que han modificat definitivament el seu aspecte». 
 

Tanmateix, el president destaca que a dia d’avui, el COGA té 14 membres col·legiats, i que malgrat que pot semblar «un nombre modest», es tracta d’un cas «excepcional arreu del món» (tenint en compte que el Principat té 75.000 habitats). Aquesta xifra s’associa «amb el desenvolupament del país a partir de la segona meitat del segle XX i, sobretot, amb les dificultats constructives i la manca de terreny facilment construïble», segons destaca Torra. / Per ESTEFANIA GRACIA RUIZ

 

–El Principat forma part de l’anomenada zona axial dels Pirineus. Amb les tres quartes parts del territori per damunt dels 1.800 metres i té un relleu típic d’alta muntanya amb pendents molt importants. En la seva major part, Andorra està formada per roques molt antigues i fracturades (del Paleozoic, entre els períodes Cambro-Ordovicià i Carbonífer) que constitueixen un substrat rocós intensament metamorfitzat, damunt del qual estan dipositats materials quaternaris d’origen divers (fluvial, glaciar, etcètera). Tenim un salt històric de molts milions d’anys sense presència de materials (no tenim sediments provinents del Mesozoic ni del Cenozoic Secundari i Terciari, respectivament). 
 

Per tot, podem dir que el modelat actual de les valls d’Andorra es conseqüència de fenòmens erosius i sedimentaris produïts durant el Quaternari, d’origen glacial, fluvial i torrencial, bàsicament retocats amb fenòmens més recents com la generació de tarteres.

 

–El materials més antics que tenim a Andorra es van generar fa un mínim de 1.000 milions d’anys i fins fa uns 300 milions d’anys, que és quan es produeix l’orogènia Herciniana (al final del Paleozoic), que vol dir que es van produir fenòmens tectònics que van començar a transformar aquests materials d’origen sedimentari en roques metamòrfiques. Posterioment, (ara fa uns 70 milions d’anys) es va produir l’orogènia Alpina, que va acabar de transformar els materials originals i va ser la responsable d’arrossegar-los tectònicament fins a la superfície. Les deformacions i plegaments produïts per ambdues orogènies es tradueixen en l’esquistositat i d’altres tipus d’estructures menors.

 

–Les roques que trobem al Principat estan dividides en dos tipus principals: roques estratificades d’origen sedimentari i roques magmàtiques. Les roques sedimentàries es van formar a partir de materials erosionats que van ser transportats per aigües fluvials i dipositats en conques marines i continentals. En el transcurs d’uns 300 milions d’anys es va formar una successió d’estrats superposats, que van donar lloc a formacions litològiques diferenciades segons els materials originals que els formaven i els processos geològics que van experimentar. Així, podem distingir entre fil·lites, esquists, calcàries i pissarres carbonoses.
 

Pel que fa a les roques magmàtiques, aquestes s’associen en la seva major part a un tipus de roca intrusiva anomenada granodiorita, que és d’aspecte similar a un granit però amb una composició mineralògica diferenciada. Aquestes masses intrusives penetren amb les roques sedimentàries ja presents tot provocant-hi canvis substancials en les parts més pròximes.

 

–En la geomorfologia del Principat destaquen les formes i els dipòsits glacials, generats per les antigues glaceres d’Andorra i molt abundants i fàcilment observables, sobretot en les zones més elevades. Les formes erosives glacials més destacables serien els circs glacials i les valls en forma de U. Trobem els circs glacials en les capçaleres de les valls, amb forma d’amfiteatres i que corresponien a les zones d’alimentació de les glaceres i on, sovint, trobem llacs d’origen glacial. 
 

Les valls en forma de U, com ara la vall del Valira, del Valira d’Orient i del Madriu, entre d’altres, tenen vessants sovint molt verticalitzats. Els dipòsits d’origen glacial són molt abundants, sobretot en les parts altes de les valls, i corresponen a sediments morrènics. Les condicions climàtiques actuals i subactuals possibiliten la formació de dipòsits periglacials, que venen representats, sobretot, per tarteres.

 

–Entenc que, geològicament parlant, les parts més interessants correspondrien a zones que destaquen des d’un punt de vista paisatgístic i que correspondrien a les parts més elevades de les muntanyes on, a més, la influència de la mà de l’home ha estat menor o inexistent.

 

–Històricament, Andorra es prou coneguda per la presència de mines on s’extreia mineral de ferro i que van possibilitar el desenvolupament de la siderúrgia i de les fargues a les vores dels rius, una de les principals fonts d’ingressos per al país entre els segles XVII i XIX. També eren presents diversos indrets d’extracció de pedra destinada a la construcció durant gran part del segle XX, en concret, de pissarra, destinada sobretot als llosats de les cases (el lloser d’Ordino, el lloser d’Encamp, etcètera).
 

Fa temps estava permès extreure pedra de les tarteres destinada a la construcció d’edificacions, però la intensa activitat constructiva –juntament amb una consciència mediambiental– va fer que es prohibís aquesta activitat. També vam tenir una explotació a cel obert d’on s’extreia pedra destinada a la construcció (l’anomenada Pedrera, a la zona dels túnels de Sant Antoni). Actualment, no hi ha mines o jaciments minerals on sigui viable explotar econòmicament, encara que no podem descartar que es pugui.

 

–Donat que la història geològica té una escala temporal de milers o milions d’anys –i no comparable amb la d’una vida humana–, no podem apreciar canvis geològics associats amb el canvi climàtic. Si encara estem aquí després de vàries generacions, és possible que el canvi climàtic pugui arribar a afectar a la geomorfologia d’Andorra en el sentit d’haver contrastos estacionals més destacats que podrien provocar inundacions importants i canvis en les planes fluvials. 

 

–El desenvolupament constructiu del Principat ha provocat canvis geològics en el país, bàsicament geomorfològics, i que fan referència sobretot a canvis paisatgístics que han modificat definitivament el seu aspecte. Aquestes zones solen ser les més fàcilment construïbles, com ara les planes fluvials i les parts inferiors dels vessants, entre d’altres.
 

La construcció també ha provocat la desaparició complerta o parcial de dipòsits, sobretot glacials morrènics, i l’excavació de parts rocoses per l’extracció de pedra, que en alguns casos podem veure en forma de mossegades en els vessants. Malgrat tot, aquestes excavacions han estat necessàries pel desenvolupament del país.

 

–La professió de geòleg a Andorra està bàsicament lligada al sector de la construcció. La realització d’estudis geotècnics, projectes i obres d’enginyeria geològica i proteccions enfront riscos naturals, són les activitats més usuals. També estaria lligada a la hidrologia i la gestió de recursos hídrics, així com la realització d’estudis d’impacte ambiental.

Tot i això, l’activitat geològica es nota a la baixa per la disminució de la inversió pública i privada els darrers anys.

 

–A dia d’avui, el Col·legi Oficial de Geòlegs d’Andorra (COGA) té 14 membres col·legiats, que corresponen al màxim històric del col·legi. El nombre s’ha vist incrementat de forma important des del moment que s’ha aplicat el procés de liberalització econòmica del país. Voldria destacar que, malgrat que pugui semblar un nombre modest, tenir 14 geòlegs autoritzats a exercir en un territori de 75.000 habitants és un cas excepcional arreu del món. 
 

Aquest fet cal associar-lo amb el desenvolupament del país a partir de la segona meitat del segle XX i, sobretot, amb les dificultats constructives i la manca de terreny facilment construïble.

 

–El Col.legi de Geòlegs disposa de recursos econòmics limitats. La seva activitat se centra en la promoció d’activitats lligades a la participació en congressos i altres activitats de divulgació de la professió.

 

–S’ha aconseguit agrupar els professionals que exercim la professió de geòleg i s’ha intentat evitar l’intrusisme professional i vetllar pels interessos de la geologia enfront d’altres disciplines. Així mateix, diferents membres del col·legi han participat activament en el desenvolupament del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquen l’estat actual del terreny, que forma part de la normativa oficial i que regula la construcció a Andorra.