YOUNES RAGUIG PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE NATACIÓ I NOU JUGADOR DEL CV ANDORRA
YOUNES RAGUIG: «El vòlei és una espina que tenia clavada»
Younes Raguig no té ni 30 anys i ja presideix una federació: la de natació. Però des de fa no gaire, també és un nou membre del vestidor del sènior del Club Vòlei Andorra, que torna a existir després de desaparèixer l’octubre del 2014.
–Exnedador, president de la Federació de Natació i ara també jugador del Club Vòlei Andorra. Una carrera esportiva curiosa oi?
–Doncs sí. Des de petit he fet natació i m’absorbia tot el temps. Quan era més gran vaig jugar al rubgi durant dos anys. De fet, podia haver debutat amb el primer equip però el dia que em van convocar no vaig poder anar al partit perquè treballava. Ja tenia una edat en què la feina començava a estar per davant de l’esport i em vaig passar a l’atletisme. Un any, vaig estar al CAVA, però m’era difícil assistir als entrenaments. I el vòlei… És una petita espina que tenia clavada. En els darrers anys, els estius sempre he anat al parc Central a jugar al vòlei platja i quan vaig saber el mes passat que tornava a fer-se el sènior del CV Andorra, em vaig oferir al club per jugar i aquí estic.
–Haver nedat té res a veure amb passar la pilota a l’altra banda de la xarxa?
–Res, la veritat. La natació és un esport molt dur, 22 hores d’entrenament aixecant-nos gairebé cada dia a les cinc del matí i aquest és un esport d’equip i m’ho passo bomba.
–Ara ja podrà dir si li agrada més un esport individual o un de col·lectiu… I doncs?
–El vòlei és l’esport que més em fa gaudir i la natació és més monòtona. Però no em mullo perquè la natació m’apassiona; forma part de la meva vida des que era petit.
–El retorn d’un club històric de la Superlliga a la competició i vostè forma part d’aquesta realitat. Però ressorgir a Segona Catalana té la pressió afegida de pujar de categoria sí o sí, o s’ha de demanar paciència?
–Em vaig assabentar que es tornava a fer un equip sènior a la Xina. Va ser veure-ho per la premsa i pensar: aquesta és la meva. M’apunto. Així que crec que cal anar amb calma amb perquè mai he competit en vòlei. Això sí, jo prometo esforçar-me per intentar fer les coses bé.
–Any i mig al capdavant de la Federació després de les primeres eleccions amb dos candidats i molta polèmica durant la campanya. Com estan les aigües ara a l’oficina?
–Ara estan bastant tranquil·les però hi ha molta feina a fer i és molt difícil de gestionar. Tinc una feina i em van sortir d’altres puntuals. Costa trobar prioritats i tinc clar que ser president de la FAN és un honor, però també consumeix molt de temps.
–Té bona relació amb el que va ser el seu rival per la presidència, Eduard Perera?
–Directament no hi ha relació. El dia que vaig guanyar les eleccions [abril del 2016] li vaig donar la mà i me la va rebutjar. Allò està oblidat però no l’he vist més.
–I amb el seu predecessor, Aitor Osorio?
–Ell sí. És un home de natació i quan em veu em pregunta, em dona consells de la seva experiència i fins i tot m’explica batalletes.