Fa 19 anys que ocupa el càrrec. Va ser escollit per primer cop president de la Federació Mundial de Karate el 1998 i un dels seus principals objectius era que aquesta art marcial fos disciplina olímpica. És un somni fet realitat, ja que aquest mateix any es va confirmar que serà present al programa de Tòquio el 2020. El pròxim repte que es marca és que es pugui mantenir en les pròximes edicions d’aquest esdeveniment de la màxima rellevància, i amb el que s’espera donar un salt quantitatiu de practicants en tot el planeta.

 

–És una iniciativa excel·lent. A aquestes federacions, que són petites i relativament modestes, els dona una oportunitat que no els donen els grans campionats que tenim a la federació mundial. És l’eina ideal per progressar, preparar-se i agafar experiència. De fet, els resultat està a la vista per l’èxit que té aquest campionat.

 

–Són federacions molt importants, inclús a nivell polític. Aquestes nou són un 20% de les que hi ha en un congrés de la federació europea i tenen una part molt important a jugar. Un Campionat dels Petits Estats serveix com a un esglaó previ a la selecció de competidors que destaquin per poder escalar a altres nivells i participar a les lligues, o classificar-se per uns Jocs Olímpics o els de la Joventut. Sempre hi haurà un competidor dels petits estats que gràcies a l’experiència i haver pogut destacar en aquest campionat pugui escalar nous nivells. De fet, hi ha federacions d’aquestes que competeixen només aquí pràcticament perquè no tenen atletes de suficient qualitat com per participar en altres esdeveniments. Això els pot servir per algun dia tenir-la.

 

–És extraordinàri. Diu molt que aquí se celebri un campionat com aquest amb més de 400 competidors i amb una participació activa del país com mai hi ha hagut. Xavier Herver li ha donat un nou impuls al karate a Andorra i ha fet el que semblava que no es pogués aconseguir aquí. Té un paper molt important en la decisió de l’aprovació  que el karate sigui als Jocs dels Petits Estats el 2021 a Andorra. Gràcies a ell s’ha aconseguit. És una tasca de tots, però entre ell i el president del Comitè Olímpic Andorrà s’ha assolit.

 

–No és cap quimera. De fet, hi ha molts casos de federacions que no tenen grans competidors però que de tant en tant tenen algun que ha quedat campió del món o ha tingut alguna medalla en aquestes grans competicions. El que han de fer és quan detectin un que tingui un potencial suficient, inverteixin en ell, i que agafi experiència en esdeveniments de major nivell de la federació mundial. Aquest és el sistema. La detecció de l’esportista és molt important per poder aprofitar els recursos que sempre són limitats. Si s’inverteix en ell aquell dia hi haurà opció d’aconseguir alguna cosa important en un futur.

 

–Moltíssim. La màxima percepció a que pot arribar un esport és en l’olimpisme. És la concepció de l’opinió pública, social i del col·lectiu de qualsevol esport. Aconseguir-ho dona unes energies i un impuls enorme des del primer moment. Ha passat un any i ja ho estem notant en la participació en els esdeveniments de la nostra lliga, que té dos nivells, la Premier League i les Sèries A. S’està desbordant la participació, el dinamisme i l’interès. Hem notat un canvi enorme. És el que pensàvem, però no que fos tant ràpid. L’olimpisme es percep per part de tot el col·lectiu de la federació mundial com la cúspide del que pugui un obtenir.

 

–És una història molt llarga. Si jo soc president de la federació mundial és perquè fins a l’any 1999 la federació mundial de karate no va aconseguir el reconeixement del COI, que és la condició necessària per ser un dia olímpic. L’havia perdut l’any 1992 i el va recuperar un any després que jo fos escollit president. Vam arribar en un moment on els Jocs Olímpics de Sidney del 2000 tenien 28 esports i és molt difícil entrar al programa olímpic, pràcticament per a que entri un esport ha de sortir un altre. Si haguéssim arribat 10 o 15 anys abans, quan hi havia 20, hagués estat molt més fàcil. Vam arribar a un moment molt difícil. 

El karate compleix totes les condicions, que espero que es puguin demostrar, que dona un gran valor afegit al programa al 2020 a Tòquio i ens serveixi per mantenir-nos. La dimensió dels Jocs Olímpics ja no és massa expandible, el gegantisme és enorme i han de ser esports que tinguin un format amb pocs competidors i que no necessitin una instal·lació addicional. A qualsevol ciutat del món ens trobem alguna adequada per a la pràctica del karate, que pot adaptar-se a diferents esports del programa olímpic. Tenim unes avantatges en baix cost, les instal·lacions no són cap problema, podem fer la competició en dos o tres dies i portar una vuitantena de competidors entre totes les categories. Tot són avantatges. Fàcil no és i una prova és la quantitat d’esports que estan esperant per ser olímpics i no ho aconsegueixen. Nosaltres ho hem assolit i ara el que hem de fer és mantenir-nos.