PUBLICITAT

SUSANA GINESTA Escriptora i Contacontes

SUSANA GINESTA: «De l’afició a la lectura ve la passió per l’escriptura»

L'escriptora Susana Ginesta.
L'escriptora Susana Ginesta.
L’escriptora i contacontes Susana Ginesta realitza avui, a les sis de la tarda, una sessió de contacontes a la Biblioteca Comunal d’Encamp amb l’obra L’increïble nen menjallibres. L’acte és gratuït i s’adreça a infants majors de cinc anys. / Per ESTEFANIA GRACIA
 
–Com sorgeix la sessió de contacontes?
–L’activitat s’emmarca en el dia Mundial de les Biblioteques, que se celebrarà el proper 24 d’octubre. Hem intentat que totes les activitats que fem al llarg d’aquest mes a la Biblioteca Comunal d’Encamp girin entorn a aquesta temàtica. Tenint present aquest fet, se’m va acudir escollir el llibre L’increïble nen menjallibres, que tot i que no té res a veure amb una biblioteca, parla de llibres. L’autor és l’escriptor Oliver Jeffers. 
 
–Quines altres característiques té el conte?
–Per a mi, és un conte que té unes il·lustracions molt boniques i molt originals. Els dibuixos són molt divertits i molt entenedors. Tot i això, el conte també invita molt a reflexionar i mostra valors com que cal escoltar als altres, que s’ha de compartir, no s’ha de tenir afany de protagonisme, etcètera. Si més no, aquests són els trets que a mi m’han arribat, perquè és cert que cadascú interpreta les històries de forma diferent i que de tot pots fer una lectura subjectiva.
 
–Quina és la història?
–L’increïble nen menjallibres és un relat adreçat a infants de més de 5 anys i narra la història de l’Enric, un nen a qui li agradaven els llibres però no li agradava llegir-los, li agrada menjar-se’ls. Llibres grans, llibres il·lustrats, llibres de referència... Com més en menjava, més llest es feia. Però un dia va començar a trobar-se malament i tota la informació que digeria es barrejava, perquè no tenia temps de digerir-la com cal. Davant d’aquesta situació, l’Enric va haver de trobar una manera de gaudir dels llibres sense necessitat d’utilitzar les seves dents.
 
–És el primer contacontes que realitza?
–No, ja fa temps que treballo en el món dels infants i joves. Jo sempre dic que quan treballes amb nens, les coses les expliques com si fossin històries, perquè sempre intentes fer-ho tot de la forma més fàcil i entenedora. A mi sempre m’han agradat els contes i a casa sempre he estat explicant històries i relats als meus fills, i des de fa un temps, també ho faig a la biblioteca o altres indrets.
 
–Es queda amb els contes de sempre o els nous?
–Hi ha molts contes i tots són macos i interessants. Puc dir que tots m’agraden, però és veritat que de tant en tant m’agrada agafar-ne algun dels clàssics. Al final, quan t’expliquen un conte, tu t’imagines els personatges i et vas construint la teva història i això és el que importa.
 
–A part d’explicar-ne, també escriu contes?
–He escrit relats i contes curts, també he escrit un llibre, que es titula Com vaig aprendre que mai no és tard per emprendre. Diguem que de l’afició a la lectura et ve la passió per l’escriptura, i al final és un peix que es mossega la cua. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT