Natural d’Alcanar però instal·lat des de fa anys a Barcelona, Forcadell ha estat uns mesos vivint a Andorra i ha col·laborat amb la Galeria Riberaygua en el seu procés de renovació. No diu quants anys té però és molt jove i ja despunta amb força a les galeries mentre manté converses amb museus disposats a adquirir les seves obres. Exposa Garden a la Riberaygua fins a finals de mes. / Per Mireia Aguilar Pardo

 

–Estem molt amargats, vivim a una societat que ens fa córrer massa, necessitem moments de felicitat i de no preocupació, això és el que jo intento. 

 

–Sí, però jo no estic amargat. M’encanta el que faig, crec que aquesta és la gran diferència, gaudeixo enormement del que faig i això es nota. 

 

–Sóc l’únic de la meva promoció que pot viure del que fa. La meva mare al·lucina, pobre, de que la gent pagui 4.000 euros per un quadre. El secret està en què jo crec en mi i aquesta confiança sedueix. 

 

–No, això seguirà mentre jo cregui en mi. 

 

–No, soc una persona molt inquieta, no podria. La meva única meditació és mentre creo.  

 

– Aleshores, d’on li ve?

–He patit molt.

 

-– Parla de la malaltia que el va prostrar al llit quan era adolescent?

–Sí. I d’altres coses, la meva família ha patit.

 

–[Silenci]. Estic molt boig i això ven. 
 

–Ens agradi o no, l’art no viu de la cultura, l’art viu del luxe i el luxe té tot un atrezzo al voltant del que s’ha de formar part 

 

 –Has obert la caixa de Pandora. 

 

 –Tinc una cosa molt totxa entre mans a Espanya però no puc avançar res. També faré un petit homenatge als Simpson perquè són mítics per a tota una generació. I més coses, però fins aquí puc explicar.

 

 –No hi havia estat mai abans, m’ha semblat al·lucinant, un indret molt particular.