PUBLICITAT

JOSEP MIQUEL VILA Cònsol major de Sant Julià de Lòria

JOSEP MIQUEL VILA: «Si Sant Julià rep menys diners serà molt difícil no superar l’endeutament»

Vila a l’exterior de l’edifici del comú, divendres passat.
Vila a l’exterior de l’edifici del comú, divendres passat.
La situació econòmica de Sant Julià de Lòria comença a repuntar. Així ho afirma el cònsol major de la parròquia, Josep Miquel Vila, que alerta que la situació podria fer un pas enrere si s’aprova la nova llei de transferències comunals tal i com l’ha redactat el grup demòcrata. Confia que el ràfting i el pla de reactivació per als hotels lauredians donaran els seus fruits. / Per LÍDIA RAVENTÓS
 
–Preveuen enguany tancar els comptes en positiu. Ja no pateixen pel límit d’endeutament?
–El límit d’endeutament estava molt alt, amb 23 milions. D’aquests 23 milions, dels quals nosaltres estàvem al 199,8%, enguany hem aconseguit un superàvit de 300.000 euros. De 300.000 en 300.000 per recuperar és un camí llarg. És veritat que en aquests moments estem amb superàvit i això és important i cal agrair-ho a la tasca que han portat tots els consellers i funcionaris que treballen al comú que han ajudat en aquesta primera fita de passar de pèrdues a no pèrdues i després intentar recuperar. En aquest sentit el comú ho ha aconseguit. És veritat que les empreses d’esports i les escoles bressol són deficitàries però ho són menys del que venien sent. Per tant, hem fet un esforç i demostra que ens en estem sortint. 
 
–Una situació de millora que podria canviar amb la nova llei de transferències comunals?
–Si bé per altres comuns potser no hi hagi dificultats, si Sant Julià rep menys cèntims serà molt difícil no superar l’endeutament. Sant Julià és la parròquia més endeutada. I no som els que gastem més. Gastem al voltant de 1.000 euros per ciutadà. Hi ha una parròquies que gasten fins a 1.600 per persona. Per tant, gastem poc amb els lauredians, ens agradaria gastar més però no podem, no perquè no s’ho mereixin. A nivell ingressos, quan parlem per exemple de comerços estem en la línia alta. Hi ha llocs que la línia de cobrar son uns 500 euros, nosaltres estem a 1.300. Som dels que cobrem més, dels que gastem poc i som els que menys hem crescut amb diferència amb qualsevol altra parròquia tan pel número de comerços com per metres quadrats construïts en els últims 25 anys. I tenim el deute. En aquestes circumstàncies fa de mal navegar i és veritat que si cobréssim menys de transferències la incidència seria molt gran per Sant Julià i posaria en dubte la viabilitat i hauríem de fer nous plans, noves projeccions. 
 
–És per això que van demanar l’informe a Aparicio?
–No. S’ha demanat l’informe perquè qualsevol llei ha de ser constitucional i quan tens dubtes cal mirar-ho. I quan tens un expert que t’exposa que aquests dubtes són fonamentats, el que hem de fer és dir-ho perquè els que han de votar la llei són els consellers generals. Penseu que la llei no la vota el Comú de Sant Julià, sinó els grups parlamentaris. Si tenim una informació que pot col·laborar o que ofereix dubtes sobre una llei els hi hem d’oferir amb ells perquè són ells qui han de prendre la decisió. 
 
–Per què han demanat una ampliació de l’informe?
–Perquè si hi ha algú que diu que això és blanc i l’altre diu que es gris, doncs demanem explicacions al que ens ha dit que és blanc per saber els arguments. I les explicacions que ens doni les posarem a disposició dels consellers com no pot ser d’una altra manera. 
 
–Un dels projectes importants de la parròquia és el ràfting. Els propietaris dels terrenys on ha d’iniciar i finalitzar el circuit es queixaven que les obres havien començat sense el seu permís. S’ha solucionat aquest problema?
–No sé si en queda algun perquè no estic al corrent de tots però jo diria que això està tancat. 
 
–Però les obres estan en marxa, per tant, s’entén que els acords haurien d’estar tancats?
–Sí, jo crec que ho estaran. No sóc jo que he anat a fer cada acord però m’han informat que tots els importants estaven tancats. 
 
–Què li sembla que finalment Andorra la Vella i Escaldes-Engordany s’hagin fet enrere en aquesta iniciativa?
–Entre tots es va acordar que Sant Julià començava amb una prova pilot i a partir d’aquest funcionament s’hi afegirien o no. També és veritat que a Sant Julià la inversió era menor i era prudent que abans de fer la inversió es fes aquesta prova pilot. Així ho vam acordar amb el ministre Francesc Camp i els tres comuns. 
 
–Per tant, segueixen tenint el suport de Govern amb aquest projecte?
–Les notícies que jo he tingut sobre FEDA és que el cap de Govern, amb bon sentit, el que preserva són els interessos de FEDA però és que nosaltres el que volem fer és un projecte fent ús de l’aigua que tenim, no de la que no tenim. I adequar el nostre projecte a l’aigua que tenim i en cap moment hem pensat que això pugui ser negatiu per FEDA. Pel que fa als cabdals estic segur que estaran disposats a col·laborar com la nostra intenció és col·laborar amb FEDA perquè vagi el millor possible. 
 
–I no era més prudent esperar la resposta de FEDA abans de començar les obres?
–Nosaltres adequarem el projecte a l’aigua que tinguem. El comparatiu que hem fet a vegades és amb la neu artificial. Si vostè munta una estació d’esquí ha de ser conscient que nevarà quan nevarà i no nevarà quan no nevarà. A vegades l’haurà de tancar perquè ha nevat massa i a vegades perquè ha nevat poc. Aleshores baixa l’aigua que baixa. Si a sobre hi ha una ajuda de neu artificial o, en aquest cas, de FEDA, millor. Però vostè quan fa una estació d’esquí el millor és no pensar en la neu artificial perquè és molt cara. I si es pensa que amb la neu artificial farà funcionar l’estació d’esquí és possible que s’arruïni. Per això nosaltres adeqüem el nostre projecte a la quantitat d’aigua que baixi pel riu. 
 
–I amb el cabdal d’aigua que hi ha actualment estan convençuts que es pot fer?
–Això és el que ens han dit. 
 
–L’oposició es queixa de no haver vist aquests informes que avalen la viabilitat del ràfting.
–L’oposició ha vist aquests informes perquè els vam projectar en una junta de comú en què hi havia majoria i minoria i allà sortien tots els números. És veritat que en funció de l’aigua que doni FEDA per fer una cosa o altra agafarem barques més grans o més petites. Quan el tinguem el farem públic. 
 
–Una altra qüestió important és la problemàtica amb els hotels. La Unió Hotelera plantejava fer un pla de reactivació. Com el tenen?
–El comú ha de començar a fer coses, ja hem començat, potser hi haurà inversió privada per fer una tirolina a Camprabassa, s’ha de mirar el sistema de transport i s’ha de fer que Camprabassa comenci a la cota 900. Precisament el riu és el nostre inici a la cota 900. Sant Julià com a punt de partida de Naturlandia. 
 
–Una altra possibilitat que proposaven des de la Universitat és fer una residència per estudiants.
–Sempre que vinguin estudiants seran benvinguts. Sense cap mena de dubte volem que creixi i que tiri endavant. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT