Àngel Pérez Robles, va néixer a Jaen l’any 1965, en porta 37 treballant a l’estació de Servei de Sant Eloi i des del 1988 a la gasolinera que el grup té a la de la Riberola. És l’empleat més antic de la casa i possiblement el més veterà de tot Andorra en una gasolinera.

–Quan vàreu arribar a Andorra i perquè?
–Va ser l’any 1980, ara en fa 37. Inicialment va ser per cuidar a un parent i poc després ja vaig entrar a treballar a Sant Eloi i des d’aleshores sóc aquí. Sóc el més antic de la casa.

–Va ser aquesta la primera feina que teníeu?
–A Andorra va ser la primera, tenia 14 anys, abans havia treballat a Solsona de cambrer.

–Per quin motiu vàreu triar aquest ofici?
–Hi vaig entrar perquè la meva germana treballava a l’empresa, em va demanar feina un dia a la tarda i aquell mateix dia ja em varen dir que si.

–Com era la feia a la gasolinera ara fa gairebé 40 anys?
–Era molt diferent del que és avui en dia. Era vendre carburant, quatre olis i poc més. Ara ha canviat moltíssim. En aquella època només hi havia gasolina i gasoil d’un sol tipus. actualment tenim diferents tipus de cada carburant. A més atenem una botiga que és molt completa.

–Quines diferències hi ha amb l’actualitat?
–Ara per fer de gasoliner has de ser un crack, has de saber de tot, has d’entendre molt de tot, conèixer la informàtica, i has de fer moltes coses.

–En què ha millorat?
–Ara és molt diferent, abans treballaves al carrer tot el dia passant molt de fred. Ara ja no se’n passa tant, tens un lloc on estar–te en condicions quan no hi ha vehicles.

–Hi ha coses que no han millorat?
–A la meva feina les coses són bastant bones. De quan jo vaig començar ha canviat moltíssim però tot per millorar, tant pels clients com per als empleats. El client té més productes i se’l pot atendre molt millor. A l’època treballàvem amb francs i pessetes i havíem de quadrar dos comptes, no era tan fàcil com ara que gairebé tot ho fa la informàtica. De tota manera el factor humà segueix sent imprescindible.

–Però fa mal temps igual...
–Si, però és un moment i ja està. Cobrar es fa a dins i evites estar a fora tot el que pots.

–Què és el millor de la feina?
–El millor de tot és el tracte que tens tot el dia amb el client. Coneixes gent, parles amb ells i fins i tot arribes a fer bones coneixences.

–I el pitjor?
–Evidentment el fred a l’hivern i la calor a l’estiu. Això és inevitable quan treballes fora.

–A nivell de família són complicats els horaris?
–Temps enrere ho vaig tenir força malament, avui en dia l’empresa ajuda molt a la conciliació familiar. Amb el tema d’horaris ara estic bastant content. Però aquest és dels pocs negocis que no tanca en tot l’any, ni Nadal, ni Meritxell... No tanquem cap dia.

–I el salari, estava millor abans proporcionalment?
–Per la feina que es feia abans es cobrava més que avui en dia. Ara la gent té molta feina, i no és només de benzinera, i el que cobren no és massa, podria ser una mica millor.

–Ha canviat amb els anys la relació amb els superiors?
–Jo els que tinc per sobre meu tinc bona relació, la feina es fa perfecta i els responsables són bona gent.

–I els clients, han canviat?
–Abans els clients eren molt fidels i de sempre, ara ja no ho és tant. Avui en dia tens un client que és molt fidel i demà ja no ve, ja sigui pel tema de preu, de comportament...

–Quins són els pros i contres d’aquesta feina a Andorra?
–El pitjor és el clima, però si ho comparem amb altres feines com la construcció, no ens afecta tant.

–I físicament, afecta?
–No és un treball físic, tampoc d’estrés. Tens moments amb molta afluència que has d’espavilar–te més però no arriba mai a ser massa.

–Li recomanaríeu a un jove aquesta feina?
–Sincerament, si el jove està preparat, no. A un noi d’avui en dia que tingui estudis no li recomanaria aquesta feina.

–Alguna anècdota que recordeu d’aquests anys?
–N’hi ha moltes, el més normal és que per culpa del client o nostre posis gasolina en lloc de gasoil o al revés. Fins i tot hi ha hagut clients que han fet ells mateixos el ple, paguen i marxen amb la mànega enganxada al dipòsit.