Pere Figuereda (Anglès, Girona, 1966) té més màsters que anys i és doctor en dret amb la tesi L’edificació en el 

Dret andorrà, a través de la qual va començar un idil·li professional amb el Principat que a dia d’avui perdura després de 20 anys i cinc llibres publicats. L’últim acaba de sortir a la llum. / PER IVÁN MOURE

 

–[riu] Un estudiós del dret. És la meva debilitat. En especial l’administratiu i si filem més prim, el dret administratiu andorrà del qual fa un grapat d’anys que em dedico a investigar perquè és un dret molt jove i basat en el model francès, que és el pare d’aquesta especialitat.

 

–Per a mi és bo, perquè permet desenvolupar un estudi amb molta profunditat. Com més vell està, més costa trobar coses noves, sempre hi ha algú que ho ha treballat prèviament i Andorra, de cara a la investigació, és com un caramel. És un dret en procés de creació i que ja comença a tenir una personalitat pròpia. Per exemple, si mires l’evolució de les sentències del tribunal superior, vas veient que es va construint un dret nou aplicat a les particularitats d’Andorra. Per exemple, una resolució es resumeix en quatre o cinc pàgines; als països veïns unes dotze, molt repetitives.

 

–El que intento és que no faci por, tot i que el títol espanti una mica. He intentat una lectura assequible, sense abusar dels termes jurídics perquè el que no sigui jurista i tingui curiositat pugui llegir-lo sense que li entrin ganes de deixar-ho a la segona pàgina. Intento que sigui un llibre pràctic, comentant els setze articles del reglament sancionador 2015 i intento que la lectura sigui distreta i que els profans l’acabin i pensin: ja en sé una mica més.

 

–D’entrada està adreçat als professionals del dret, però no exclou ningú. A tots ens han posat multes pel motiu que sigui i quan reps l’escrit del comú, tens aquest llibre com a instrument per saber si quadra i que el càstic sigui realment proporcional al que has fet. 
 

–Les garanties. Quan l’administració ens vol imposar una sanció, no té barra lliure. Nosaltres potser hem comès una actuació que pot ser considerada una infracció però et pots trobar que l’administració passi la piconadora i  imposi un càstic desproporcionat. Quan et comuniquen el plec de càrrecs amb la infracció que hem comès, l’article en què està contemplat i la sanció previsible, podem defensar-nos explicant quin és el nostre punt de vista. Perquè cada cas és un món. I aquest llibre t’ajuda a trobar les armes per defensar-te.

 

–Gràcies a l’Associació Andorrana de Ciències, que és un luxe que no té qualsevol país. Costa molt trobar un editor. Tant que aquest llibre és el segon que escric. El primer el vaig fer fa anys, però no es va poder publicar perquè és molt específic.