La productora local Eva Gómez oferirà avui una xerrada a la Biblioteca Nacional, a les 19.30 hores, per explicar com –a través de l’elaboració de la Ratassia de la Carmeta– ha aconseguit trobar una activitat que li permet explicar la seva visió d’Andorra i alhora vendre un producte familiar elaborat per ella mateixa. Gómez complementarà la seva xerrada amb una mostra de llibres i altres documents relacionats amb el seu producte, com receptaris, llibres d’etnobotànica, etcètera./ Per ESTEFANIA GRACIA RUIZ

 

–Durant la xerrada explicaré com fabrico el meu producte, la ratassia, però serà molt per sobre. L’interès de la xerrada recaurà més en el fons documental que presentaré. Parlaré de llibres, publicacions, fotografies, etcètera, relacionats amb la ratassia. Per exemple, jo faig el producte amb herbes remeieres, i parlaré d’herbaris que hi ha al país o altra informació que es pot trobar sobre aquestes herbes. També parlaré de la història familiar, perquè la societat andorrana era una societat de supervivència, on cada casa fabricava el seu producte per viure. En aquest sentit, parlaré de llibres que mostren aquesta manera de viure al Pirineu i ho acabaré portant a la meva família.

 

–La ratassia que faig és el resultat d’una recepta que feia una àvia de la meva família, que es deia Carmeta. Vivia a la Font dels Cóms i era una dona pagesa que no tenia gaire més que el que treia de la pagesia per poder sobreviure. 

 

–La recepta és la mateixa, només ha canviat el volum. Per exemple, la Carmeta potser feia una garrafa cada dos o tres anys, i ara jo en faig desenes, arribant gairebé al centenar. També és cert que quan ho fas amb tants litres, t’organitzes d’una altra manera. Però la recollida tradicional d’anar a la muntanya amb el cabàs i recollir les herbes a mà encara la faig.

 

–He fet estudis de comunicació cultural, i després de treballar en agències de comunicació i altres, vaig veure que aquestes feines no em permetien parlar de la raó per la qual jo estava al país. D’alguna manera, jo volia poder explicar al turista que és Andorra des del meu punt de vista: natura, tradició i cultura. Vaig començar a buscar el format pel qual explicar això, i al final vaig veure que la millor idea per transmetre el meu missatge era a través d’una empresa pròpia. Les idees van ser moltes, i una d’elles va acabar sent la fabricació de ratassia.

 

–Tot és cíclic. Hem passat d’un punt on la societat moderna no valorava el producte local, a veure la part negativa de la industrialització (a nivell de salut, qualitat, etcètera). I és veritat que ara es valora més el producte local i tradicional. Hi ha un retorn. Potser és una moda, però esperem que perduri. Si el públic hi troba un interès, que pot ser la qualitat, és possible que la producció local perduri.