La Cia. Menú Teatral presenta aquesta nit la seva particular visió d’Alícia, el conte de Lewis Carroll (a les 21.30 hores al Teatre Comunal). El repartiment el formen Aïda Bellet, Eleazar Masdeu i Alba Duñó i els andorrans Núria Montes i Boris Cartes. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Què té d’especial l’Alícia que ens presenten aquesta nit?
–És una versió d’Alícia al país de les meravelles i d’Alícia a través del mirall, que són les dues novel·les que Lewis Carroll va escriure sobre el personatge. Menú Teatral decideix fer Alícia perquè et presenta tot un món imaginari, amb moltes possibilitats per desenvolupar una estètica, un teatre visual, amb què ens interessa molt treballar.

–I qui va adaptar aquesta Alícia?
–Vam contactar amb en Pablo Ley, un dramaturg de Barcelona. Tot va evolucionar cap a l’Alícia a través del cervell, el món de l’Alícia poden ser els racons més profunds de la ment de cada persona. La idea és representar un món imaginari, però que tothom el té dins la ment. No sé si et responc.

–S’haurà de veure, sembla complex.
–Sí, ho és.

–No és l’Alícia que coneixem, no hi veurem el Conill Blanc ni el Gat de Cheshire.
–A veure, som fidels al text i als personatges. Hi ha les mateixes escenes que als relats, però les presentem d’una manera en què tots les podem viure, en què tots les tenim dins de la nostra ment.

–Però no hi ha l’escenografia típica d’Alícia en el país de les meravelles?
–No, perquè és una Alícia que es basa en les possibilitats que tenim dins de la nostra ment, i l’espai està convençut així. És un espai que distorsiona les perspectives, que no és estrictament real. Per exemple, l’escena del te no la fem asseguts en una taula bevent te, sinó l’espectador ha de fer volar la imaginació.

–Al repartiment són cinc actors.
–Som tres noies i dos nois, però l’interessant és que els cinc fem d’Alícia. La idea és que Alícia podem ser tots, i tothom té aquest espai imaginari, tothom té la possibilitat d’imaginar i d’allunyar-se de la seva realitat quotidiana imaginant altres mons.

–Qui els dirigeix?
–David Maqueda, que ja va dirigir el primer espectacle de Menú Teatral, La pista.

–Com neix Menú Teatral?
–Bé, jo no formo part de la companyia, hi col·laboro, però es va formar amb estudiants de l’Institut de Teatre que comparteixen diverses sensibilitats en aquest món.

–I ara fa d’ajudant de direcció d’El pessebre vivent, amb Ester Nadal, amb qui també ha fet la lectura dramatitzada d’Andorra, de Max Frisch.
–L’Ester va ser la persona que em va fer pujar a un escenari! Era molt petit i vaig participar en la lectura dramatitzada d’Ubú Rei. També Els pastorets. Fa un any que ens hem retrobat professionalment i ja hem fet Quins clàssics!, l’Andorra i ara El pessebre vivent.

–Nadal li va inocular el virus del teatre.
–Jo era un nen! M’ho va demanar perquè en necessitava un, i a partir d’aquí em va sorgir el cuquet.

–Tenen moltes idees noves amb El pessebre vivent d’Esteve Albert?
–Respectem la feina que s’ha fet fins ara, que és bona, i alhora volem aportar el nostre granet de sorra, però tot el que fem parteix de la gent que fa tres anys que el fa, que són els qui el coneixen millor que ningú.

–Des que va acabar els estudis, no ha parat de treballar.
–És un món difícil, hi ha molt poc mercat per a tanta gent, però fins ara no em puc queixar!

–Els actors joves, per tirar endavant, suposo que han de prendre la iniciativa i no esperar que els truquin. Vostès ja han fet La pista i Alícia, amb èxit en les dues propostes.
–Exacte! Si en aquest ofici no ets emprenedor i no t’arrisques, poca cosa faràs.