Enric Casadevall jura avui a president del Consell Superior de la Justícia (CSJ). Aquest serà el darrer cop que podrà ocupar aquest càrrec.  És el segon any consecutiu i, per tant, no podrà tornar a repetir. Juntament amb ell, també juren els altres membres del CSJ: Maria Carme Torres, representant del Govern, Joan Cabeza, nomenat pel copríncep francès, Olga Adellach, designada pel copríncep episcopal, i Clàudia Arias, representant dels magistrats i batlles. Tots ho fan per un període de sis anys.

 

–En aquests primers anys ja hem fet moltes coses. Hem tingut sort que el ministre de Justícia és del ram i ens ha ajudat. 

 

–Ha vingut un inspector francès i espanyol. Només falten que inspeccionin quatre batlles i hauran fet la volta a tot el sistema. Hem vist les debilitats, els pros i els contres, per millorar la manera treballar i accelerar, sobretot, en el temps. 

 

–La manera de treballar. Cada batllia treballa d’una forma independent i, això fa que batllies similars, treballin de manera diferent. S’intentarà unificar la manera de treballar. Això ho permetrà el sistema informàtic, que tothom treballi igual. Després, però, cada batlle decideix com ho fa. Ara bé, han vist que estem força bé i amb sintonia amb França i Espanya.

 

–Hi ha coses iniciades que haurem d’acabar com l’edifici de la nova seu de la Justícia. El fa el Govern, però nosaltres fem el seguiment i mirem quines són les necessitats. Hem de fer el trasllat perquè tota la justícia anirà allà i hem de portar l’arxiu, que està en quatre llocs diferents. També hem d’acabar tot el sistema informàtic.

 

–La segona part que és la de l’expedient electrònic i que permetrà que l’advocat faci una demanda de forma telemàtica i, per tant, menys paper, més ràpid

 

–Ara es podrà enviar tot per Internet: la demanda, vídeos o fotografies. Ara l’advocat firmarà de forma electrònica i amb això podrà accedir a tots els dossiers i en quin punt es troben. 

 

–Casualment vam conèixer el sistema que s’utilitza a Navarra, que també s’ha implementat a Cantàbria.  Vam pagar 400.000 euros per aplicar-lo a Andorra, traduir-lo al català i fer-lo compatible amb el model andorrà, que no és el mateix que l’espanyol. Ara portem dos anys i l’hem d’acabar de lligar. Aquest sistema està molt ben valorat pel Consell Judicial del Poder espanyol. 

 

–Ja pràcticament, el funciomanent actual ja està pràcticament arreglat i ara queda només l’experient electrònic. 

 

–Ve marcat pel que la societat té. Fins ara hem passat la part més complicada i la mediàtica. Ara venen els judicis. Estem adequant la sala que vam llogar a la CASS. Es preveu fer el judici després de les festes de Nadal.

 

–Les dues batllies especialitzades pensades pel blanqueig i narcotràfic estan pràcticament dedicades només a BPA. També, hem demanat que hi hagi més policia judicial especialitzada amb anàlisis comptable, informàtic, comissions rogatòries, transferències, etc. La policia judicial és la que neteja la feina i la prepara perquè el batlle la pugui instruir. 

 

–De batlles i magistrats, sí. 

 

–Jo crec que cada cop n’hi haurà menys. 

 

–Els bancs controlen molt més i els mercats ja no són el que eren abans. Jo crec que tot el que tenim és  el remenem que va quedar i que hem d’acabar de netejar. Ara els bancs són molt més exigents, s’han posat normes. També s’han posat normes a l’Institut Nacional Andorrà de Finances i ja no s’accepten diners tan fàcilment.

 

–Sí, els casos de blanqueig són tots antics. Jo crec que de nous no n’entren, però s’ha d’acabar de netejar el remenen.

 

–A les dues batllies especialitzades i, sobretot, els que ajuden al batlle, que és la policia judicial. S’han de dedicar als casos de blanqueig que ja hi havia i tot el cas de BPA, que és molt complicat que té moltes relacions cap a països de Llatinoamèrica. És difícil, s’ha de fer comissions rogatòries i això costa molt.

 

–No tinc opinió. No sé per què ho diuen. Els advocats ja tenen un codi deontològic de com s’han de comportar i, sobretot, el mercat andorrà ja està més controlat, no és tan fàcil.