PUBLICITAT

JOAN OBIOLS PSIQUIATRA

JOAN OBIOLS: «El factor humà és clau per curar l’anorèxia»

Joan Obiols
Joan Obiols
Joan Obiols va nèixer el 1951 a Barcelona i viu a Andorra des dels 47 anys. Entre d’altres coses, ha estat el director del servei de Salut Mental i ara té consulta de psiquiatria a Andorra la Vella. / Per Iván Moure
 
–El seu difunt pare, que es deia com vostè, era lauredià i, com vostè i dos dels seus cinc germans, psiquiatra. Una família de bojos?
–Més o menys [riu]. El meu pare era extraordinari, una inspiració per a mi tot i que mai em va dir d’estudiar psiquiatria. 
 
–És cert que el seu pare va morir mentre passava consulta a Dalí, al juliol del 1980?
–Sí. Dalí no estava boig. Era brillant, creatiu i excèntric. En aquella època tenia depressió i el meu pare era el seu psiquiatra. Pujava a Port Lligat regularment per visitar-lo. El dia que va morir, casualment, estava amb la seva dona Gala. Va succeir de cop. Va caure fulminat.
 
–Avui vostè fa una xerrada sobre l’anorèxia i la bulímia. Dos problemes mentals, oi?
–Sí, perquè és una preocupació obsessiva, patològica, que sobretot afecta a les dones preocupades fins l’extrem pel seu cos. El que veuen és una distorsió de la imatge corporal. Estan primes i es veuen grasses. 
 
–Quina és la diferència?
–L’anorèxia és una malaltia i la bulímia, una conducta inadecuada arran d’una depressió o un problema gros.
 
–Aquesta malaltia és tan greu com, per exemple, les drogadiccions?
–Com tot, hi ha molts nivells. Però sí, en el pitjor dels casos hi ha fins i tot morts.
 
–Per què la gran majoria d’afectats tenen un patró calcat de nena en edat de pubertat?
–És una edat en la qual el seu cos experimenta canvis i moltes els hi costa assumir-ho, volen mantenir-se en cànons estètics irreals i acaben malaltes. 
 
–Un(a) malalt(a) d’anorèxia o bulímia és capaç d’ocultar el seu problema o sempre es poden detectar símptomes?
–Sí. Poden passar dos o tres anys fins que algú se n’adona. Enganyen de totes les maneres però arriba un moment que és evident. 
 
–Què hem de fer si coneixem algú amb aquest problema?
–Convé convèncer amb bones paraules però mai mirar a un altre costat. El problema es farà més gran i acabarà sent pitjor.
 
–El psiquiatra és peça clau en la cura?
–Sí. El factor humà és clau. Sense teràpia no hi ha cura. Els fàrmacs només són un ajut, però no el remei. 
 
–A Crèdit Andorrà, la xerrada serà més de prevenció que de cura, oi?
–Abordarem el tema molt en general, de divulgació i també donarem a conèixer la guia preventiva Pares, fills i desordres alimentaris: el diàleg és possible. Perquè a Andorra, tot i que en números no és preocupant, en percentatge tenim els mateixos que als països veïns. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT