Marta Arias (Salamanca, 1974) és la directora de sensibilització i polítiques de la infància d’Unicef. Dins d’aquest treball era la resonsable del programa ciutats amigues al comitè espanyol i d’allà va donar el salt a la seu d’Unicef a Ginebra, per coordinar el programa a la resta de països.

–En què consisteix Ciutats Amigues de la infància?
–És un programa que busca estimular i recòneixer les accions municipals per la infància. Estimular perquè cal animar les autoritats locals a que treballin en aquest marc per millorar la situació de la infància al municipi i reconèixer perquè el programa dona un certificat formal com el que hem donat a totes les parròquies d’andorra.

–Vostè defineix les línies mestres a nivell mundial i hi ha 40 països afiliats. Suposo que molta feina a fer, oi?
–És la convenció més ratificada per les Nacions Unides i una de les que menys es compleix. Aquest programa intenta arribar a l’administració més propera al nen, que és el que més impacte té sobre ell; tenen responsabilitats sobre educació, sanitat, protecció, seguretat, entorn immediat,.. Els municipis marquen la vida del infants de manera alta però curiosament, no se’ls té en compte com a prioritat a les polítiques. Aquí és on entra el programa.

–I les set parròquies d’Andorra sí en fan cas?
–Cap país del món pot dir que té els infants coberts al 100%. Quan s’adopten mesures per als nens es fan per als nens però sense tenir-los en compte, quan una de les coses que diu la convenció és que l’article 12 deixa ben clar que el nen té dret a ser escoltat i intervenir. La seva opinió es tan o més important que qualsevol altra i per això lluitem. Les administracions públiques tenen una responsabilitat. No és res caritatiu o que està bé fer si tinc fons, és que tenen l’obligació.
Tornant a la pregunta, Andorra és el primer país del món amb totes les parròquies reconegudes i només per això és un exemple, un referent per a la resta i també ha donat una nova aspiració a d’Unicef: la d’aconseguir que la resta de països també tinguin totes les seves ciutats reconegudes.

–Andorra és el primer país en tenir totes les seves ciutats agermanades. Ser petit ajuda?
–Per tenir-les a totes sí. A Espanya són més de 8.000. Però té el seu mèrit perquè no consisteix només en afililar-te; t’ho has de prendre de manera seriosa, no és un dia de feina a l’any, sinó participació diària. Presuposa un compromís però millora la vida del municipis.

–I què ha fet Andorra?
–Moltes coses. Per exemple m’agraden molt els consells d’infants que fa regularment. El model que volem no és que Unicef demani i els municipis actuin, sinó que cadascú generi iniciatives pròpies per als seus nens. Andorra ho ha fet, per això l’hem utilitzat com exemple des d’Unicef a la trobada mundial de ciutats amigues de la infància, explicant la tasca que fa. Això només pot ser positiu, ja que volem que es contagiïn i que hi hagi competència sana entre les ciutats. H