PUBLICITAT

XAVIER ESPOT Ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior

«El tema de les escoltes s’haurà de posar sobre la taula tard o d’hora»

El ministre Xavier Espot.
El ministre Xavier Espot.

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, parla de les línies d’actuació que el Govern té actualment sobre la taula i de les lleis que es preveuen aprovar de cara a aquest i el proper any.

–Comencem per la llei d’arrendaments de finques urbanes, com avança?
–Tenim un projecte de llei ja molt enllestit, amb tota una sèrie de mesures que tenen l’objectiu de reforçar els drets dels llogaters. Ara estem en una situació difícil, perquè hi ha escassetat de pisos de lloguer i volem trobar un equilibri i intentar flexibilitzar els contractes d’arrendament per facilitar que aquells pisos que estan buits es puguin arrendar. Precisament, molts llogaters no troben incentius en el mercat per obrir els pisos que tenen, per tant, volem fomentar que hi hagi moviment a través de diferents mecanismes de flexibilització.

–Quins serien aquests mecanismes?
–Estem acabant de valorar altres qüestions lligades als allotjaments turístics i a qüestions de fiscalitat que també voldríem introduir per intentar entrar a tràmit tot un paquet de mesures que aporti millores a la situació actual. Amb tot, creiem que es podria solucionar la situació que tenim ara.  

–De quines facilitats fiscals estem parlant?
–Per exemple, d’establir facilitats per a aquelles persones que tenen terrenys en zones urbanes consolidades o no consolidades perquè puguin construir habitatges de lloguer. És més una mesura a mitjà o llarg termini, però també posa les bases perquè cada cop hi hagi més pisos de lloguer al nostre país i que en un futur no ens trobem amb problemàtiques com les que tenim ara.
 
–S’ha valorat si la situació actual anirà a més?
–Entenem que conforme vagi millorant la situació econòmica i es requereixi més m’ha d’obra forana, es necessitarà un creixement del nombre de pisos de lloguer que acompanyi aquesta nova immigració. En aquest sentit, el problema pot anar creixent. Per aquest motiu, introduirem una sèrie de mesures en allò que està al nostre abast. No podem arribar a tot arreu, però podem intentar millorar la situació.

–Què està al seu abast?
–Entre d’altres coses, hem fet millores en els ajuts de l’habitatge. És cert que això no fa que hi hagi més pisos de lloguer, però facilita el pagament. Aquest any hem aprofundit amb més facilitats i estem aportant confort als llogaters. En l’última convocatòria d’ajuts es van rebre 1.286 sol·licituds, i d’aquestes, 817 es van resoldre favorablement. En total, es van destinar 1.400.000 euros. I podem dir que cada any, conforme hi ha hagut una escassetat en el mercat de lloguer, nosaltres hem intentat incloure mecanismes de flexibilització per fer que sigui més fàcil accedir als habitatge.

–Es parla d’una recuperació econòmica, el seu ministeri ho està notant?
–Jo crec que la millora es veu en dos tipus de prestacions que estan molt vinculades a la conjuntura econòmica. Una és la prestació econòmica per desocupació involuntària, que es dona a aquelles persones que no tenen feina i compleixen una sèrie de requisits. I l’altra, és el que anomenem el gran paquet d’ajuts ocasionals, que són ajuts d’urgència, per vestimenta, per necessitats bàsiques, allotjament, etcètera. És un gran catàleg d’ajuts, i ambdós ja fa dos o tres anys que progressivament han anat disminuint. Crec que aquest és el millor símptoma per dir que la precarietat social –que havia existit, tot i que no en un abast molt important si ho comparem amb altres països– ha quedat enrere. A més, hi ha hagut un descens continuat des de fa quatre anys de persones inscrites al Servei d’Ocupació, i també és un fet que evidència una situació de clara millora.

–Aquesta millora es pot veure afectada per la situació que viu Catalunya?
–En tema treball no hi té perquè haver afectació, però la situació política que és viu és preocupant, perquè tenim una excel·lent relació amb Espanya i Catalunya, i allò que hi pugui passar incideix també en Andorra. No podem fer altra cosa que remetre’ns a allò que ja hem dit en diverses ocasions: mostrem respecte per les decisions que s’han pres però emplacem al diàleg dins del marc constitucional.

–Una altra legislació que està a punt és la del codi de procediment civil.
–Sí. Estem ultimant la memòria i a finals d’any l’hauríem d’entrar. Hem seguit un procés que no pot ser més participatiu i plural. S’han fet diferents comissions de treball on han participat representants de tots els col·lectius interessats. Ha estat molt consensuat. Per tant, hem assolit un text amb el que la majoria es poden sentir còmodes. Tot i això, és cert que els canvis sempre causen una mica de por i respecte, però jo estic convençut que un cop comencem a aplicar aquest text, tothom hi trobarà un aclariment en els procediments judicials i la seguretat jurídica.

–I el codi de procediment penal? S’hauria de canviar?
–Sí. No només seria possible sinó que seria aconsellable. Ha estat retocat moltes vegades per acomplir sobretot recomanacions del Greco. La llei actual prové del 1998 i la base ha quedat obsoleta. Per tant, exigeix una reforma en profunditat. Òbviament, serà molt complexa, per això considero que hauria de ser una de les assignatures de cara a la propera legislatura.

–Quines modificacions s’haurien de fer?
–S’hauria de dotar el text d’una major coherència, perquè quan està molt modificat, al final la coherència global s’acaba perdent. Hi ha tota una sèrie de modificacions que s’han d’introduir per adequar-se a les noves formules de criminalitat i d’investigació. Per exemple, el secret de sumari, o un tema que va ser molt polèmic i que potser no el vam saber encarar: la intervenció de les comunicacions. Tard o d’hora, aquest tema s’haurà de posar sobre la taula. També fora bo introduir un tipus de procés que està funcionant molt bé en altres països, el judici de conformitat. És un mig camí entre el procés penal ordinari i l’ordenança penal. Podria servir per resoldre determinats fets delictius que no són d’una extrema gravetat i facilitaria una certa agilització.

–Com per exemple?
–Determinats delictes patrimonials. Però no és tant qüestió de tipologia de delictes, sinó de pena assignada. Aquells que no superin penes màximes de penes de presó i que tampoc siguin tant lleus es podrien acollir a aquest tipus de judici.

–Precisament, una altra llei que incorpora canvis jurídics és la de la infància. Com avança?
Els experts ja estan treballant en l’articulat del projecte de llei i a finals d’hivern o principis de la primavera intentarem tenir-lo. Qui notarà el canvi seran sobretot els operadors jurídics, perquè modernitzarà tots els procediments actuals en matèria d’adopció i de mesures de protecció per als infants que estan en una situació de desemparament. Però sobretot, ho notaran els infants i adolescents del nostre país, ja que per primera vegada tindran una llei que recull tots els drets i deures que els poders públics i el sector privat tenen l’obligació d’emparar i respectar. També regularà tots els serveis a nivell de centres d’acolliment, residencials, d’educació, etcètera.

–Queda feina a fer i sembla que les eleccions s’apropen, com es prepara Demòcrates per Andorra?
–Em consta que s’ha creat un grup de persones per iniciar una reflexió al torn d’aquesta qüestió. La idea és intentar obtenir un candidat sense haver de fer primàries, i a través del consens, tenir un cap de llista. Tot i això, queda un any i mig per a les eleccions generals i em semblaria prematur haver d’anunciar ara qui ha de ser el candidat, hi ha temps per fer-ho.

–El seu nom està entre els candidats?
–M’ha semblat sentir que hi havia gent que deia el meu nom. Jo respecto tota la feina que està fent el grup de persones que s’ha escollit per discutir aquesta qüestió, però ara mateix ni m’ho he plantejat. Estic molt concentrat en tirar endavant el que em vaig comprometre a fer en relació als ministeris que encapçalo, en tot cas, ja vindrà el moment de plantejar-me aquesta qüestió, per tant, no puc dir que estigui ni a favor ni en contra, no m’ho he plantejat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT