PUBLICITAT

Vanessa M. Cortés Activista

«Els homes pensen que som pel seu ús i gaudi»

Vanessa M. Cortés
Vanessa M. Cortés

El pròxim 25 de novembre és el Dia Internacional d’Eliminació de la Violència contra la Dona. M. Cortés assegura que encara queden molts reptes per assolir a Andorra al respecte. 
 
–Quina és la situació de la dona a Andorra?
–Sempre parlem de la dona com si totes fossin iguals i no, som les dones. És diferent la situació si treballes en un centre comercial o a l’hostaleria que si ets doctora. En realitat, però, la violència està en totes les capes socials. 

–Hi ha estudis al respecte a Andorra?
–Sobre les dones falten tots els estudis del món. Hi ha estudis superficials, que no profunditzen en la matèria. Per exemple, es va fer un estudi sobre si es comparteixen les tasques de casa, però potser hauríem de mirar quina és la sobrecàrrega femenina. No només qui treballa més a casa, sinó qui té més càrrega emocional, qui sacrifica més temps o qui deixa la feina per tenir cura dels fills. Això és violència institucional. 

–Quins mecanismes hi ha per fer front als casos de violència de gènere?
–No tenim un jutjat especialitzat de violència vers les dones i de família. El que et diuen des de Batllia és que hi ha pocs casos que no es pot fer un jutjat especialitzat. I en els casos de violència es fa mediació i la dona firma de pressa perquè creu que així s’acabarà el calvari. Les poses encara més en una situació de vulnerabilitat. I un altre problema és que quan es parla de la custòdia compartida en casos d’agressió.  

–En quin sentit?
–Quan estàs donant la compartida, estàs condemnant el fill i a la seva mare perquè li estàs donant tot el dret el poder a l’agressor. Hi ha nens i nenes amb veritables traumes. La justícia parteix de la base que la dona és dolenta, que vol la pensió i es dona la compartida per defecte. Això és violència vers les dones. 

–Es generalitza?
–Hi ha dones dolentes, però són excepcions. Tothom coneix un home maltractat, que es fa la víctima, però hi ha moltíssimes dones maltractades i ningú ho sap. Ho callen. 

–Quins són els reptes?
–Ni a l’hospital, ni la Batllia ni a la Policia hi ha una unitat especialitzada. Llavors no hi ha coordinació entre els especialistes. Necessitem centres especialitzats. 

–I en el dia hi ha molts micromasclimes?
–Per començar tot està en masculí. Però després hi ha una violència sexual generlitzada. Els homes es pensen que les dones estem posades al món pel seu ús i gaudi. Veus homes que quan passa una menor i la despullen amb la mirada.  Això és violència sexual. 

–Que es fa a Andorra per combatre això?
–Es fan alguns tallers, però no hi ha plans d’intervenció.

–Falta més educació?
–Amb una educació directa, feminista, de gènere i a les escoles, a primària o les universitats. Hi hauria d’haver matèries d’això. També falten plans de prevenció per les víctimes.

Comenta aquest article

PUBLICITAT