PUBLICITAT

DULCE CASANOVA Atleta

«Tot depèn del que passi en un dia i un moment»

Per Joan Josep Blasco

Dulce Casanova, a la Marató de València.
Dulce Casanova, a la Marató de València.

Entrenada per Joan Ramon Moya, aconseguia a València establir una nova marca nacional, parant el crono en 3.09.49 hores. Amb 48 anys, la corredora del CAVA no s’atura aquí i ja es planteja nous reptes. 
 
–Participava a la Marató de València amb la intenció d’establir un nou rècord nacional i va aconseguir-lo.
–He estat treballant per això. Però tot i la preparació que pugis portar, tot depèn del que passi en un dia i un moment. Pots pensar que vas ben preparada i el dia en qüestió no estàs bé pel que sigui, tant físicament com mentalment. T’ho jugues tot quan comences a córrer.

–Com es va preparar per assolir la fita?
–Vaig seguir un pla de 14 setmanes. Has de portar un bon ritme d’entrenaments per tenir el punt més alt de rendiment quan es disputa la cursa. Al començament s’ha d’agafar força pujant escales, per després fer un període on el més important és guanyar en elasticitat, ja que no totes les setmanes poden ser fortes. Tinc un entrenador que em va confeccionar el programa i un grup de gent amb la que m’he exercitat que t’ajuden a motivar-te. Si no tens persones al costat que et donin suport es fa molt complicat. Tots treballem junts i han viscut el mateix que jo, o fins i tot més.

–Quines sensacions va tenir durant la cursa? Veia que establiria una nova marca nacional a mida que anava completant el traçat?
–Vaig començar bastant bé, però em va amoïnar la gran quantitat d’atletes que hi havia, perquè no pots rodar com t’agradaria. Quan t’alliberes de tota aquesta gent llavors és diferent. Cap al quilòmetre 10 vaig poder anar a la meva marxa. Al 20 veia a companys que tenen millors cronos que jo que els anava deixant enrere i això em feia pensar molt, tant per una banda com per l’altra. A partir del 30 la carrera es converteix més en psíquica que física. Únicament penses que has d’acabar-la, mentre que veus gent davant teu que cau perquè ja no pot més, ja sigui per una preparació que no és l’adient, per deshidratació o simplement perquè tenen un mal dia. Per sort, tenia al meu entrenador animant-me i els valencians estaven completament bolcats per donar-te suport, dient-te pel nom perquè surt al dorsal. Aquest fet et dona molta força per arribar a meta.

–I què li va passar pel cap quan va creuar-la i va veure el temps que havia fet?
–Vaig sentir una emoció molt gran per haver assolit l’objectiu que m’havia plantejat. Et passen moltes coses pel cap. 

–El proper objectiu és rebaixar el rècord que posseeix? Quins altres reptes té?
–Sí, intentaré fer-ho, però no només jo, sinó el grup de noies amb el que entreno. Entre nosaltres ens ajudem i ara he estat jo la que ha aconseguit el rècord, però treballem per a que sigui qualsevol de nosaltres la que ho faci. Al març de l’any vinent m’agradaria participar al Mundial de mitja marató a València i al setembre, al Campionat d’Espanya de veterans a Màlaga. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT