PUBLICITAT

Rosa Bellido Arquitecte

«Quan es fa una cosa bé, beneficia a tothom»

Per Núria Segura Insa

L'arquietecta Rosa Bellido
L'arquietecta Rosa Bellido

Rosa Bellido oferirà avui la conferència sobre Reptes i perspectives de l’accessibilitat universal a l’edifici de Morabanc a les 18.30 hores. Doctora en arquitectura, Bellido és professora associada en el Departament de Construccions Arquitectòniques en IT-MMC i TE. Avui oferirà una conferència sobre la importància de fer que els elements arquitectònics siguin un lloc accessible per a tothom. 

–Que abordarà en la conferència d’avui?
–Serà una reflexió del que és l’objectiu de l’arquitectura. L’arquitecte ha d’intentar imaginar el que necessita la societat abans que aquesta s’ho demani. 

–Com és aquesta societat?
–En els darrers anys està evolucionat arran de la tecnologia. Les necessitats dels éssers humans canvien i hi ha patrons diferents. Per exemple, els turistes ara ja no dormen tant en hotels i van apartaments turístics. La societat està canviant i vol participar. Tot això afecta  l’arquitectura. 

–Com afecta això?
–Hi ha una evolució de la sensibilitat i el concepte de discapacitat. El canvi de pensar la capacitat des de la sensibilitat i també en el cicle vital des que som nens fins que som vells. L’arquitectura sembla que només està pensada per quan som joves i hem de veure com es cobreix tot el cicle vital i tota la diversitat que hi ha entre les persones. Tots diferents. 

–I en el cas de persones amb discapacitat?
–Hi ha un canvi del concepte mèdic al social. Abans una persona amb discapacitat era una persona a la qual se l’havia d’ajudar i ara vol participar socialment.  

–Com ha de ser l’arquitectura, llavors?
–Hi ha el concepte d’usabilitat, que és un anglicisme, però vol dir que s’han de fer les coses perquè tothom les pugui utilitzar, però també han de ser belles. 

–I també parlarà d’arquitectura amigable, què és això?
–Amigable i amable, que és una arquitectura accessible, confortable, que es pugui accedir de forma autònoma i que mantingui la bellesa. 

–Està preparada Andorra?
–Té una legislació del 1995, però també hi ha una altra del 2002, que està molt actualitzada. El 2007 es firma la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacidat, que Andorra ratifica el 2013.

–És un bon model llavors el Principat?
–Crec que sí, està en la línia dels països més avançats d’Europa. 

–I algun exemple del país?
– Un projecte bonic és que en el llac d’Engolasters, la barana està feta perquè les persones que s’agafen no es clavin estelles. Està preparat perquè una persona no tingui perill i no es faci mal. Quan es fa una cosa bé per millorar l’accessibilitat beneficia a tots els usuaris. Jo no em clavaré estelles o no se’m caurà el nen perquè cobreix totes les alçades, 

–Quan es fa un projecte amb accessibilitat es pensa amb tota la societat?
–Si, quan es fa bé, beneficia a tothom. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT