Amb una motxilla a l’esquena, Tommy Castellet viatja per arreu del món i, normalment, ho fa sempre sol. Ara combina aquesta passió amb la solidaritat i l’esport. 
 
–Quan va començar a viatjar?
–Quan veia que els meus pares que viatjaven, pensava que també volia viatjar. Quan vaig tenir el cotxe, vaig anar a Suïssa, Itàlia i una part d’Europa. Després va venir Tailàndia. Així vaig treure la passió. Vaig començar a viatjar de motxillero sol.  És una necessitat, quan acabo un viatge, ja penso en el següent.

–Quants anys fa que recórrer el món?
–Des dels 18 anys. 

–Cada trajecte és una aventura?
–Sí, totalment. 

–Per què li agrada tant viatjar?
–Conec altres cultures, gent i també persones com jo que viatgen soles. Ets més lliure. 

–Per què sempre ho fa sol?
–Et dona l’oportunitat de conèixer més la gent local o que va sola. També és difícil trobar alguna persona que viatgi amb tu. Llavors, ja no pregunto i vaig sol. A més, la gent local sempre se t’obre més quan vas sol i no en un grup. 

–Quants països has estat i quin és el següent?
–112. L’any que ve tinc previst Iran, Madagascar i Guatemala. Algun més caurà perquè faig quatre viatges a l’any. 

–Algun moment que recordis en especial?
–Tots tenen alguna cosa especial, però pot ser els que he fet amb bicicleta perquè vas veient el paisatge. Així vaig començar a combinar les dues coses que m’agraden: viatjar i l’esport. 

–Quin continent li agrada més?
–Cada un té les seves coses. M’agraden tots, però a Àfrica perquè encara hi ha molts llocs verges que no ha arribat el turisme, m’encanta  la seva cultura i la gent és hospitalària. 

–Quan va incloure les maratons?
–Fa uns cinc anys. 

–Què el va portar a fer aquest canvi?
–Primer vaig anar a Barcelona, però després vaig començar a veure que feien un altra a Sierra Leona. Llavors, miro per Internet quins maratons es fan en cada país. 

–L’última que ha fet és a Cap Verd?
–Fa tres setmanes. Va ser un Ultra Trail de llarga distància de 150 quilòmetres. Vaig estar 33 hores.  

–La geografia i la calor no acompanyaven...
–No, a més a l’illa de Boa Vista, que hi ha molta sorra, platja, desert.

–A part també ajuda a la gent local. 
–Amb dos companys vam crear l’entitat Simple Aid fa tres anys. Els meus companys van veure que  en els meus viatges sempre portava una petita ajuda i vam decidir fer-ho més gran. Mirem que poden necessitar en aquell país i ho portem. Vam crear una pàgina de Facebook per donar a conèixer el projecte i atreure més ajuda per repartir.