Emma Suárez fa quatre anys que competeix de forma internacional en la modalitat de ball en línia representant a Andorra i al llarg de la seva trajectòria ha trepitjat el pòdium en més d’una ocasió. Tot i això, Suárez assegura que per a ella el ball no és només una meta competitiva, sinó que és una oportunitat per ser ella mateixa i una «via d’escapament» per fugir a un «món paral·lel» quan més ho necessita.

–Com va començar en el món del ball en línia?
–Sempre he ballat, des de petita. Però aquesta modalitat la vaig començar una mica per casualitat. A la meva escola hi havia una professora que practicava balls en línia i a un grup d’alumnes i a mi ens va cridar l’atenció i vam començar a practicar-lo durant els migdies, a l’hora d’esbarjo. Ballàvem un dia a la setmana, i al final, m’hi vaig acabar aficionant. Vaig començar a fer competicions a escala nacional, i veient que cada vegada m’agradava més, vaig voler prendre classes per anar més enllà.

–Vostè balla en la categoria individual. Ha pensat a passar-se a la grupal o en parella?
–La veritat és que em seria igual ballar en una modalitat o l’altra. Tot i això, és veritat que quan es balla en grup o en parella es tendeix a dir-li a l’altra persona els errors que fa. En aquest sentit, crec que primer has de millorar tu de forma individual i després, quan ja tens més nivell, pots passar a participar amb una altra persona.

–Com es preparen per ballar?
–Estic estudiant fora d’Andorra i és veritat que els entrenaments que faig s’han anat reduint. Tot i això, sempre que podem intentem fer classes de tècnica. Ara mateix no tenim entrenadors al país i en alguna ocasió hem contractat a persones perquè vinguin una vegada a l’any i ens ensenyin la part més tècnica. Llavors, un cop els tenim aquí, gravem els balls i els anem practicant de forma autodidàctica durant l’any.

–Considera que el ball es porta a dins o es pot aprendre?
–Crec que has de tenir un mínim de gràcia i d’alguna manera has de portar la part més artística del ball a dins. Però és com tot, sempre hi ha una tècnica al darrere que s’ha d’aprendre.

–En el seu cas, què li aporta el ball?
–Sempre ha sigut la meva via d’escapament. Quan he estat trista o decaiguda, he acudit al ball i aquest m’ha animat. És com un món paral·lel que em permet oblidar-me per un moment dels problemes. A més, el ball em permet ser jo mateixa, quan estic a la pista em mostro com sóc, sense pensar en si he de ser així o d’una altra manera.

–Quin consell donaria a algú que es vol iniciar en el ball?
–Que tot és intentar-ho. Al cap i a la fi, el que importa és participar. Perquè les competicions no són només el moment de sortir a la pista, són una gran oportunitat per gaudir i per compartir una passió o un hobby amb altra gent. Finalment, la vida es redueix a això, a buscar els bons moments.