PUBLICITAT

Àstrid Janer Il·lustradora

«Buscava que el dibuix fluís, com ho fa la música a l’aire»

Per Mireia Aguilar

L’Àstrid Janer al costat del cartell per presentar la 25a temporada de l’ONCA fet per ella mateixa.
L’Àstrid Janer al costat del cartell per presentar la 25a temporada de l’ONCA fet per ella mateixa.

Àstrid Janer (Encamp 1995) és el pinzell responsable de la il·lustració de la 25a temporada de l’ONCA que celebra el quart de segle sobre els escenaris aquest any. A més, també pintarà 16 obres més per als programes d’alguns dels concerts i tallers. Acaba de graduar-se en Belles Arts per la Universitat de Barcelona però parla, amb energia, dels propers projectes artístics que s’endinsen en noves disciplines.

– L’ONCA va explicar a la presentació de la temporada que el cartell simbolitza la voluntat de portar la música arreu i a totes les persones. Què opina l’autora?
–Estic molt d’acord. Els espais on la música es produeix no han de ser convencionals, poden ser interiors o exteriors i, de fet, qualsevol lloc. Però volia que es notés que era un lloc d’Andorra i per això hi ha els arbres i el bosc. 

––A part del bosc, trobem altres elements. Per què els va triar?
–No m’agrada gaire explicar això perquè vull que cada persona l’entengui com cregui però l’esfera blava seria l’escenari que pot ser interior o exterior, també hi ha uns músics i la part d’un grup de persones que volia que fos la part social de l’ONCA, no només els espectadors sinó tot el tema de tallers. El que sobretot buscava és que el dibuix seguís la forma de l’aigua de l’aquarel·la que flueix, com la música, però també és canviant i es barreja amb la resta dels elements amb els que conviu. 

– Per què es va decantar per aquests colors més aviat freds?
– El tema dels colors sí que el vam parlar una mica prèviament perquè com que s’han de barrejar amb text convenia que no fossin massa estridents.

– Què hi troba a l’aquarel·la que fa que sigui el seu mitjà preferit?
– M’encanta perquè trobo que, a diferència de la pintura a l’oli, és molt espontània i et dona la llibertat de poder fer una cosa molt concreta però també molt abstracte. Amb la pintura cal ser molt més metòdic: fer els blancs, esperar que s’assequi, a mi m’agrada que flueixi. Per això també m’agrada molt la tinta xinesa, però l’aquarel·la dona més joc de colors per provar coses intuïtivament. 

–La col·laboració no s’acaba amb la il·lustració dels 25 anys. Ha pintat també els programes de tots els concerts de la temporada?
–No de tots, de 16, entre concerts i tallers. Per exemple, el del primer concert familiar el faig jo, però això no vol dir que il·lustri totes les actuacions d’aquest tipus. Hi estic treballant sobre la marxa, encara no estan totes fetes.

–Quina idea té per a les properes aquarel·les, també aplicarà aquesta idea de fluïdesa? 
–Vaig variant segons cada temàtica perquè hi ha de molts diferents, el que sí que sé segur és que seran aquarel·les i després també hi ha la part del meu estil. El meu treball juga una mica entre fragments abstractes i concrets.

–Quant de temps triga en tenir una obra enllestida?
–Tinc una carpeta molt gran i hi poso la pluja d’idees en forma d’esbossos molt senzills. A partir d’això, veig quin m’agrada més i començo a fer taques abstractes de color en petits paperets per fer una mena de proves de color, per veure on situaria cada to. Quan ja ho tinc més clar, ja faig un esbós més gran i treballo a partir d’aquest fins que no estic contenta al cent per cent.Aquest procés pot ser molt llarg de vegades o molt curt si tinc les coses molt clares o estic molt inspirada. No puc dir unes hores concretes perquè seria mentir.

–Com veu la seva obra després de digitalitzada, troba que perd una part de l’ànima? 
–No es perd res, sí que és una mica diferent però per exemple els colors destaquen més o les petites taques es poden esborrar.

–Vostè que té interès en les interaccions entre disciplines artístiques, li agradaria fer una pintura en directe mentre l’orquestra toca?
–[Riu]No m’ho havia plantejat però sembla molt bona idea, m’interessaria, tot el que tingui a veure amb barrejar diferents disciplines sol obtenir resultats molt interessants. 

–Toca algun instrument?
–No, però m’agrada molt la música i col·laborar amb projectes d’aquest tipus, ja vaig fer fa un temps el projecte d’Hysteriofunk. Tot el que estigui relacionat amb la música ho disfruto moltíssim. 

–Com va arribar l’ONCA a picar la seva porta?
– Pel 25è aniversari buscaven una cosa que estèticament trenqués amb l’anterior, mai havien fet un cartell il·lustrat però no sé exactament què van veure en mi.

–Quins altres projectes té previstos pel 2018?
–De moment, a banda d’enllestir totes les il·lustracions per a l’ONCA, no tinc cap més projecte. Però, estic estudiant teatre perquè ja vaig acabar Belles Arts. 

–Ara s’ha passat al teatre?
–Sí, m’interessa molt també, tant com dibuixar i els meus projectes inclouen formar-me en aquest àmbit a l’escola de teatre La Bobina del barri de Gràcia, a Barcelona. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT