Ahir va finalitzar la primera exposició del Museu CarmenThyssen Andorra, Escenaris, i ara l’espai es prepara per acollir una obra de Gauguin, Allées et venues, que rarament abandona la col·lecció a Madrid i que serà l’eix vertebrador de la pròxima exhibició a partir del 16 de febrer. Guillermo Cervera, director del museu i comissari d’ambdues exposicions reflexiona sobre la mostra que ara marxa però, sobretot, del que ha de venir durant el 2018.

–Com és que Allées et venues de Gauguin viatja poc i què se sent podent-la portar a Andorra?
–Tenim algunes obres que, una miqueta per desig de la Baronessa però també per la gran importància que tenen com a obres individuals i dins de la col·lecció viatgen menys. El viatge és la part més delicada per a una obra d’art i hi ha una sèrie d’obres que no es mouen gaire, com aquesta. És una de les 12 obres que Gauguin va pintar quan va estar a l’illa de Martinica, al Carib, la seva estada li va comportar una sèrie d’inputs molt importants i potents sobre la llum i el color que va plasmar en obres d’art. Tenim la gran sort de tenir a la col·lecció una de les obres més significatives d’aquesta època. Pel museu Carmen Thyssen d’Andorra encara és més important poder-la tenir aquí, és una obra que viatja poc i, per a mi, poder-la tenir com a comissari de l’exhibició, em fa molta il·lusió. A més és la peça que, en certa manera, articula tota la nova exposició: Allées et venues, Gauguin i quatre segles de camins en l’art.

–Com serà aquesta segona exposició del museu?
–Serà un recorregut cronològic al llarg de quatre segles perquè comencem amb Verhaecht, amb un quadre de 1600 i acabem amb Thomas Hart Benton,amb una obra de 1935. Són 400 anys on el protagonista és el camí, que hem definit de tres maneres a nivell expositiu. En primer lloc, literalment, ens centrem en la importància històrica del camí com a canal de transport de pobles, famílies, comerciants, firaires, bandolers, soldats i peregrins. En un temps sense GPS, calia conéixer el camí per anar d’un lloc a un altre. En segon terme, destaquem la tridimensionalitat que genera en l’obra d’art. El pintor quan dibuixa un camí dona profunditat, els punts de fuga queden molt ben definits i dona veracitat a l’obra. És quelcom que ha estat molt utilitzat al llarg dels segles precisament per aquesta raó. La tercera, que potser és la més important i la més metafòrica, fa referència a la inquietud de l’artista, al camí que fa en pro d’evolucionar, d’arribar a una maduresa artística, en la recerca d’escenaris i de diferents temàtiques. És aquesta inquietud constant que tenen els artistes que quan acaben una obra volen fer quelcom més. Allées et venues, és aquest anar i tornar sobre els camins, quan trobaves un paratge que volies pintar i que anaves cada dia a pintar-lo, per exemple. Però també aquesta part molt més profunda que representa les «allées et venues» dins de cada artista. Aquesta peça de Gauguin serà la central de l’exposició. 

– Escenaris, l’exposició que acabem de deixar enrere, també era un recorregut cronològic. 
–Sí, cronològic però sobre els últims 80 anys i l’estudi de la llum durant aquests. És quelcom que es va desenvolupar molt amb el realisme, els pares de Monet, que és la primera obra que teníem representada a l’ingrés. Escenaris parlava d’una època en la qual la societat va canviar molt, hi va haver revolucions, guerres mundials, guerres civils i tot això va influenciar de manera directa o indirecta als artistes. Ara, en canvi, treballarem aquesta altra temàtica buscant sobretot com quelcom, el camí, pot ser representat de moltes maneres diferents.

–Com canviarà l’espai de la sala per acollir l’exposició?
–L’espai físic de la sala d’exposicions canviarà molt, serà molt diferent de com el tenim ara. Per a Allées et venues crearem àmbits: mestres antics, escola catalana, expressionisme, impressionisme i l’escola americana. Ho sectoritzem una miqueta més perquè d’aquesta manera podem gaudir cada estil i cada país, les diferències i similituds que podem trobar entre artistes i nacionalitats. Una altra inquietud del museu també és canviar constantment l’espai, que el fem versàtil per donar-li vida, de manera que el visitant quan torni no li recordi gens al que ja havia vist. 
–En l’estratègia del museu, quin és el fil conductor entre la primera i la segona exposició?
–Cap. L’únic fil conductor entre les dues és que totes les obres són part de la col·lecció Carmen Thyssen, però el discurs artístc varia molt. Tot i que l’art és subjectiu i això permet que a tu t’agradi i a mi no o que tu hi vegis quelcom que jo no vegi, o interpreti de manera diferent. Aquesta subjectivitat ens permet crear moltes històries diferents, o moltes maneres diferents d’explicar què és el que feien els artistes. 

–Allées et venues coincidirà amb la temporada d’estiu, amb un volum de turisme alt. Què tenen pensat?
–Sí, és una temporada forta. L’any passat se’ns va ocórrer a l’abril, quan va millorar el temps, l’activitat del Thyssen a plein air, que és el fet de sortir a pintar a fora. Un concepte, per cert que va crear Monet a partir d’aquesta inquietud que tenien els artistes i que va fer que es preguntés per què calia pintar l’estudi si a fora tenia la llum i el paisatge que necessitava. Això  juntament amb el fet que van començar a aparèixer els tubets de pintura i els cavallets més portàtils. Però bé, continuarem amb aquesta activitat durant l’estiu. A més, farem col·laboracions en la distància i en l’altura amb Grandvalira per portar un escape room amb enigmes a les obres d’art portàtil. El començarem abans que acabi la temporada de neu però el mantindrem durant l’estiu. A més, estem acabant de definir altres activitats de cara a aquesta estació.

–A la tardor, quan marxi Gauguin, què tenen al cap?
–Ah! Aquí encara no us puc donar dades perquè estic tancant sobretot dus obres. Estic pendent de si puc tenir un parell d’obres molt especials i, per allò de la sort, si parlo abans, després no em sortirà bé. Puc dir que serà una exhibició molt diferent de les dues primeres, li estem donant forma, jo confio en què aconseguiré aquestes dues obres si no hauré de reestructurar-la una mica. La tercera exposició que acollirem serà d’aquestes que es fan més per celebrar un tercer aniversari però jo no vull esperar tant, vull fer-la ja. Em va sortir aquesta idea, vaig començar a estudiar-la, vaig veure que podia ser tangible, que la podíem arribar a plasmar i la faig ja, perquè és molt maca però molt diferent del que es fa a nivell expositiu internacionalment. 

–Veurem alguna cosa especial per commemorar el primer aniversari al març?
–En aquest sentit els museus no som massa de floritures perquè depenem molt del dia a dia. Els aniversaris no els celebrem fins que no són dates importants, com ara el Thyssen a Madrid que fan 25 anys. Estem molt centrats en la nova exposició que ve i amb el tancament de la primera, que dona molta feina, no hem pensat en quelcom però potser sí que haurem de fer-ho, m’has donat un toc d’atenció.  

–Ara que acaba la primera exposició del museu, quin balanç en fa?
–Vam obrir al març el museu, han sigut uns primers mesos bons, amb una bona afluència, 20.000 visitants, dels quals el 90% són visitants individuals perquè és diferent que arribi un autocar al museu amb 50 persones que no 50 persones decideixin venir una a una al museu. Són xifres prou bones i comptem amb un grau d’acceptació elevadíssim. El nostre concepte de crear una experiència al museu ens ha fet veure molt les reaccions dels visitants, la proximitat ens està posicionant bé. Una altra dada molt bona és que hem tingut molts nens, només fins al setembre, 1.200. 

–D’on venen els visitants?
–Tenim una afluència important d’andorrans, més o menys al mateix nivell que l’espanyol i, en tercer terme, tenim el públic francès amb una afluència interessant però més peita. I ja després d’això de molts països: israelians, tailandesos, països nòrdics, o dels Estats Units, entre d’altres. 

–Venien amb l’objectiu clar de visitar el museu o l’han trobat passejant?
–No tenim les dades exactes per a cada cas però sí que sabem que una part rep la informació a través d’Andorra Turisme i dels hotels on estan i, per tant, venen amb un objectiu clar. S’han donat tots els casos, alguns ens han dit que passaven per aquí i en desconeixien l’existència. També ha vingut gent simplement perquè el nom del museu és mediàtic i vam tenir una molt bona difusió quan es va inaugurar. Però nosaltres tenim molt clar que hem de treballar pel país i fem moltes activitats enfocades sobretot al client nacional. Tenim molts casos de visitants nacionals que han vingut a veure l’exposició tres i quatre vegades. Hi havia la incertesa de si una exposició així de petita, un cop vista, ja no tindria cap més mena d’interès. Estem veient que no, que el grau de curiositat es manté. No obstant això no podem ignorar els 8 milions de visitants que arriben al país cada any.