PUBLICITAT

Núria Preixens Guanyadora de la beca Pere Canturri

«S’ensenya poc sobre Andorra a Catalunya»

Per Meritxell Prat

Núria Preixens
Núria Preixens

La Núria Preixens té 21 anys i és de Lleida. Va decidir estudiar història després de fer el treball de recerca al final del batxillerat sobre aquesta temàtica. Com molts estudiants quan arriben al final de la carrera, dubta entre dedicar-se a l’ensenyança o la recerca, i per tant l’obtenció de la beca Pere Canturri de l’Instutit d’Estudis Andorrans és un empenta cap al camp de la investigació. 
 
–D’on li ve l’interès per Andorra?
–Tinc un professor, el Joan Busqueta, que anima a tothom a fer moltes coses i em va comentar que es convocava aquest beca a Andorra. Veig llegir bibliografia i em va semblar que podia ser interessant.

–Coneixia les institucions andorranes?
–Una mica, però poc. Realment és un tema que s’ensenya poc i jo trobo que és interessant.

–Catalunya i Andorra són territoris molt propers, però hi ha desconeixement sobre el país.
–Sí, i és un fet que em va xocar, que sent tant proper no se’n parli ni es tracti més a Catalunya.

–Com es decideix a fer la recerca sobre el repertori cronològic dels càrrecs institucionals andorrans durant l’edat mitjana?
–Com deia, a l’institut ja vaig tirar per la documentació medieval i en aquest treball la base principal també és la documentació. 

–Què ha trobat fins ara?
–De moment he començat amb la part més històrica. Explico els càrrecs i també he començat a fer un llistat. De moment estic amb el Diplomatari de la Susanna Vela, agafo els càrrecs que hi surten. Per ara em centro en batlles, consellers i cònsols. He mirat d’on eren i els documents on surten, així quan faci el buidatge podré mirar quan surten per primera vegada i l’última.

–En l’edat mitjana estava prou ben documentat?
–Bé, aquest és un element a tenir en compte. No sé la quantitat d’informació que podré trobar de cada persona.


–Què ha significat poder accedir a aquesta beca?
–Per a mi és com un reconeixement. I ara que estic en un moment d’acabar la carrera i haver de pensar cap on tiro, doncs és un ajuda. Estic indecisa sobre si dedicar-me a l’ensenyança o més a la investigació i tenir la beca em fa tirar més cap a la investigació. Et pinten que és molt difícil accedir a aquest món, però si et van animant, amb beques com aquesta, doncs la veritat és que és molt millor. 

–Ha vingut a Andorra? Haurà de tornar?
–Sí, ja he vingut un parell de vegades. Quan em van fer l’entrevista i després per signar el contracte. I ara al febrer suposo que tornaré per anar a l’Arxiu Nacional, però crec que haurà de venir alguna altra vegada. És cert que bona part de la informació està publicada i puc accedir als llibres, però és important poder estar en el lloc. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT