Isa Díaz (Màlaga, 1981) dorm a la Massana,  però pràcticament viu a Ordino, al restaurant Nou Vertical, on treballa prop de 12 hores diàries. El local que regenta amb el seu marit és el primer a la parròquia que ha apostat per la gastronomia japonesa. Díaz ve del món de la banca i assegura que quan va deixar la feina, fa dos anys, i es va endinsar en el món de la cuina professional, va descobrir el que l’omplia de veritat. Des d’aquesta setmana, l’establiment s’ha convertit en el primer a oferir sushi en tota la parròquia. 
 
–Com va començar al Nou Vertical?
–El Nou Vertical fa cinc anys que el tenim, però jo vinc del món de la banca, m’he passat tota la vida treballant amb números. El restaurant va ser un projecte que vam fer amb el meu marit. Al principi ho gestionava tot ell, però cada vegada necessitava més la meva intervenció, per això un dia vaig decidir deixar el banc i agafar el toro per les banyes. 

–Sempre li havia agradat la cuina?
–Sempre ha estat la meva passió. Cuinar, crear i expressar-me a través dels meus plats és el que més em relaxa. Estar davant la pantalla d’un ordinador tot el dia no m’omplia. Ara em sento realitzada. 

–És el primer restaurant d’Ordino que ofereix plats japonesos a la carta. 
–Sí, i a Andorra només n’hi ha dos, d’especialitzats, crec. Després de diverses proves, aquesta setmana comencem amb el projecte d’apostar per un dia a la setmana de cuina temàtica japonesa, amb sushi, makis, niguiris, tataki i amanides d’algues, entre d’altres suggeriments. 

–Quina és la clau per fer un bon sushi? 
–L’amor és la base de fer qualsevol bon plat, com tot a la vida. N’he après a fer per mi mateixa i gràcies a diferents cuiners i col·laboradors que han anat passat pel Nou Vertical. També tinc els meus ajudants, Xavi i Nando, amb qui ens complementem molt bé i formem un equip excel·lent. 

–Què és el que fa especial la manera de cuinar del seu local?
–Que utilitzem productes de temparada, tot ho treballem amb molt carinyo. Quan estic a la cuina del Nou Vertical ho faig com si fos per la meva família. 

–Els clients li demanaven sushi? 
–No, va ser una inquietud meva. Sempre m’ha apassionat la cuina japonesa i vam decidir, poc a poc, d’anar-ho afegint a l’oferta del restaurant. 

–Després de dos anys dedicant-se a la restauració, quin balanç en fa? 
–Realment, aquest sector no l’havia tocat professionalment. Crec que en aquesta vida no s’ha de tenir por de res i s’ha d’intentar buscar la felicitat. De vegades la trobes on menys pensaves. En les coses més senzilles és on acabes trobant el teu sentit a la vida. Des que he descobert el món de la cuina des d’una vessant professional, és impressionant la felicitat que he arribat a trobar.