L’escriptor Manel Gibert farà una xerrada per presentar Vertigen a aquells lectors que encara no coneixen el llibre de contes i aprofitarà per respondre les preguntes d’aquells qui –havent llegit l’obra– volen entendre el perquè de tot plegat. La ponència tindrà lloc el 31 de gener, a les 20.00 hores, a la Biblioteca d’Encamp.

–Què oferirà la xerrada?
–Serà la quarta presentació del llibre i s’acompanyarà de la teatralització del conte La ràdio en colors a través de la companyia An-danda-ra. Crec que serà una oportunitat per conèixer millor el llibre tant per a la gent que l’ha llegit com la que no, perquè és una obra que suscita moltes preguntes i podrem aprofitar per buscar les respostes.

–Quines preguntes suscita?
–Crea incògnites en relació al mateix contingut del llibre, sobre el perquè d’algunes trames i de la relació entre els contes. Al cap i a la fi, el llibre és un artefacte que llenço als lectors, no és inofensiu i la seva voluntat és incitar a la crítica, la reflexió i l’aflorament de sentiments. A més, el llibre no queda tancat i genera preguntes a les quals fins i tot jo no tinc resposta.

–Podem dir que no és un llibre fàcil.
–Des de la primera pàgina, el lector ja pot veure que no és un llibre normal, ja sia pel llenguatge que utilitza com per la manera com enllaça unes i altres històries. El llibre es pot llegir de qualsevol manera, però m’agradaria que el lector se submergís en els mons que conté l’obra. A més, fins que no arribes a l’última pàgina, no acabes d’entendre del tot el llibre. De fet, l’últim conte parla de coses que normalment no s’expliquen, com, per exemple, d’aspectes relacionats amb el pròleg i la fotografia de la solapa. El llibre està ple de coses estranyes que pretenen inquietar, per això es titula Vertigen, perquè és un laberint. I aquest és precisament el seu objectiu: que el lector acabi tenint vertigen.

–Per què aquesta voluntat de fer el llibre complicat?
–Perquè si hi ha una cosa que no suporto és aquesta moda que s’ha instaurat darrerament de què els llibres han de ser fàcils i procurar una lectura àgil i senzilla al lector. S’ha de gaudir de la lectura, sí, però també s’han de posar reptes i fer que el lector s’esforci. Hi ha la creença que si els llibres no són fàcils i àgils no valen la pena, però jo penso totalment el contrari. Vull que el lector en tregui alguna cosa més que la simple anècdota de llegir.

–Quina part de realitat hi ha en els contes de Vertigen?
–La literatura sempre s’acaba basant en el món real. Hi ha històries que són totalment verídiques, altres que parteixen d’anècdotes i altres que, tot i ser inventades, agafen parts de la realitat. I amb els personatges passa exactament el mateix, alguns han sorgit a partir de coneguts. És més, al llibre hi surto jo mateix.