Padreny va ser impulsor de la creació del FNJA. També ha representat els joves andorrans en organitzacions internacionals com Unicef, la Unesco o el Consell d’Europa. Actualment, investiga per la Harvard Kennedy School la col·laboració público-privada en les transformacions urbanes. Demà ofereix la conferència Els joves i quines reivindicacions tenen avui?, que té lloc al Prat del Roure a les 19.00 hores en un acte que commemora els 50 anys del Maig del 68. 

 
–Què en saben els joves actuals del Maig del 68? És conegut?
–Per als joves que estan implicats en qüestions socials o polítiques, el Maig del 68 és un referent. Tot i que són diferents, hi tornen haver reivindicacions similars. A l’escola també s’identifica com un dels moviments juvenils i internacionals de referència. Els que no coneixen el Maig del 68, sí que coneixen el moviment hippy, que està molt relacionat. 

–Hi ha un abans i un després. 
–Pel que és la complexitat d’idees, la seva capacitat d’organització i dur a terme acció col·lectiva, que és difícil en un grup com els joves, que tenen pensaments diversos, és el més important. En el segle XX, és una de les grans fites del moviment juvenil, però després el segle XXI hem vist una altra fita que és el moviment dels Indignats. 

–Se semblen els dos moviments?
–Sí, molt. Tant pel que reivindicaven, les circumstàncies econòmiques i el fet que es van internacionalitzar. 

–Hi ha una herència directa, doncs?
–Els dos moviments hi havia gent de totes les edats, però ho van iniciar joves. En segon lloc, el missatge del no ens representen és similar al del 68 contra els representants polítics, que no eren tan joves. I l’objectiu: si tu estàs al poder i no ho fas bé, deixa’m manar a mi. 

–Suposo que les noves tecnologies, però també ho han canviat molt, no?
–La capacitat d’informar-se, comunicar-se i de comunicar-se entre els joves, ha canviat molt i dona més capacitat d’organitzar-se. Els Indignats han begut molt de tot això. 

–Quins són els reclams dels joves d’avui?
–Que el tractin com una persona que no està a l’espera de ser un adult. 

–Què vol dir? 
–Les polítiques neoliberals de joventut, internacionalment, van cap a un camí que és la visió del jove que està a l’espera de les oportunitats que li donarà la vida. En canvi, el jove està reclamant que des dels 18 anys deixa de ser nen i que té uns drets i obligacions alhora que és un adult més de la societat. 

–En quin sentit? 
–Doncs que el jove té dret a participar com el que més, així com té dret i el deure a organitzar-se. Això és el que es reivindiquen els joves d’Andorra i de tot el món.