César Ordóñez, fotògraf i vídeo-artista, té el cor dividit entre Barcelona i Tòquio. Des d’avui i fins a l’1 de març, la seva exposició titulada Tokyo Íntim es pot visitar a les galeries Agüí, a Andorra la Vella. Ordóñez exposa al Principat per primer cop, després de fer-ho a països com Mèxic, Espanya i França.
 
–Quantes peces té l’exposició?
–Hi ha al voltant d’una trentena. És un resum dels projectes que he treballat a Tòquio en els últims 10 anys. 

–Ashimoto, Kagami, La intimitat i Toyo Blur són els noms de les quatre sèries exposades. Quina és la temàtica principal? 
–Tracto diferents temes, entre els quals la intimitat. Parlo d’un espai físic i emocional en què només hi ets tu i no hi entra ningú més. Això és una cosa que em vaig trobar allà, tot i que no és un fet de la cultura japonesa. La mostra no és fruit de la fotografia documental. És resultat de la meva interpretació i experiència. 

–Són més individualistes al Japó?
–Tot el contrari. Al Japó existeix primer el tu que el jo. Vull aclarir que això és una opinió personal i que utilitzo la ciutat de Tòquio com a laboratori. El tema de la intimitat centra el tercer dels quatre projectes, però ja apareix en la primera sèrie, amb fotografies com una que mostra un conjunt de cames femenines passejant pels carrers, que tot i estar plens de gent, sembla que les cames estiguin soles. 

–Hi ha un fil narratiu que lligui les fotos?
–L’última sèrie, Tokyo Blur, la que és en blanc i negre i surt d’un fotollibre, és la que té un fil narratiu més clar. Jugo amb metàfores. En totes intento que hi hagi diverses capes de lectura. No vull que et quedis amb la primera impressió sinó que puguis aprofundir-hi. 

–Quan va començar a viatjar al país nipó?
–El primer cop va ser el 2010, perquè vaig conèixer la meva dona l’any anterior. Ara hi vaig cada any per projectes fotogràfics. 

–Què és el que més li agrada de Tòquio?
–Que m’hi sento com a casa. No et puc dir una sola cosa. Crec que el millor que pots fer-hi és caminar i perdre’t-hi. 

–Creu que a Tòquio es respecta més la intimitat? 
–Totalment. La gent no es fica a la vida dels altres. Ells són molt respectuosos amb l’espai vital de cada persona. Pensen abans en la comunitat que en un mateix. 

–S’hi aniria a viure?
–De vegades ho he pensat, però ho hauria de parlar amb la meva dona. Si ella volgués anar-hi, potser sí. 

–Té pensat fer una cinquena sèrie?
–I una sisena. El projecte futur encara està en construcció i no té res a veure amb Japó sinó amb paisatges abstractes i illes. Té un rerefons humanista i explica que no som illes sinó que estem connectats. Està basat en un llibre del teòleg americà Thomas Merton.