El comú de la Massana tindrà ben aviat un sindicat de treballadors en ple funcionament. Els seus responsables fan ara els darrers passos per poder exercir com a interlocutor entre els empleats públics i la corporació.

–Com es decideixen a formar el sindicat?
–Ja fa temps que volíem fer alguna cosa i una dia vaig decidir demanar quòrum, a veure si realment tota la gent que ho comentava ens donaria suport. I al final es van apropar 44 persones.

–I s’havia parlat amb el comú?
–Sí, va ser un dels primers passos. Parlar amb el comú i explicar-los que volíem crear el sindicat. I després demanar informació a companys d’altres sindicats per saber una mica com funcionar i els beneficis i perjudicis que ens podia comportar. I molta gent, fins i tot membres del comú, ens van donar suport.

–El sindicat sorgeix perquè hi ha algun problema laboral a la corporació massanenca?
–No, en cap cas. La relació amb el comú sempre ha sigut bona. Aquí ens coneixem tots, és un comú molt familiar. I tenir el sindicat ens permetia poder fer d’interlocutors per si mai sorgeix algun problema. De moment tenim molt bona entesa amb el comú i no volem que es perdi.

–Falta molta cultura sindical?
–Sí, molta. De fet molta gent es pensava que sorgia el sindicat perquè hi havia un problema important. I no hi ha problema. Però està clar que a Andorra, a nivell d’empeats, hi ha una gran incultura sindical, però involuntària.

–Creu que encara hi ha por d’afiliar-se a un sindicat?
–Crec que hi ha més desconeixement que por. M’he trobat molta gent que em preguntava si aniríem amb l’espasa al capdavant. I no, en cap cas. Però la gent té un concepte equivocat. M’he passat hores i hores explicant què volíem fer. I aquesta feina serà la que amb el temps donarà resultat. Ara no es pot valorar.

–Ja estan del tot constituïts?
–Estem a punt d’acabar el procés. Tenim l’executiva escollida i estem inscrits en el registre del Govern. Només ens falta obrir el compte perquè la gent que es vulgui afiliar pugui pagar les seves quotes i escollir els vocals.

–Seran prou representatius?
–Sí, sí. També comptem amb gent del comú que presta serveis a altres llocs. Qualsevol persona serà benvinguda.

–Quins són els primers objectius que es fixen? Hi ha alguna inquietud que sigui prioritària?
–El primer objectiu és corregir la manca de personal que tenim al departament de via pública. S’arrossega de fa anys i entenem que el comú té limitada la despesa, però hem d’intentar arribar a un acord. Pensem que es pot mirar de rebaixar alguna altra despesa per ampliar el personal perquè ens falta gent. I el comú ho sap.

–Quanta gent són actualment?
–No ho sé al detall, però el què està clar és que s’ha reduït el personal que hi havia. Hi ha hagut jubilacions, gent que ha marxat, gent que ha plegat i la contractació del relleu d’aquestes persones no s’ha fet. I un dels problemes que tenim, per exemple, a circulació, és que nom podem tenir eventuals. I des del comú saben que fem més feina de la què correspon perquè el pressupost està limitat.

–Hi ha algun altre departament amb problemes similars?
–No, però hem començat fa poc i potser d’aquí un temps ens arribaran més inquietuds. Tindrem una sala i quan estiguem a punt farem una reunió informativa on la gent podrà expressar el què necessiti. La idea és fucnionar molt a la carta i no donar cap problema al comú. Primer, sempre parlarem amb qui correspongui, exposarem la dificultat i veurem quina proposta de solució tenim. Mai tirarem la pilota per dir a qui sigui: espavila’t i porta’m la solució.