El president de Hi arribarem, Joan Rossell, anuncia que l’associació participarà en el Cicle de Cinema de Muntanya amb un film que mostra l’espectacularitat del paisatge andorrà i les tasques d’inclusió i voluntariat que realitza l’entitat.

–De què va la pel·lícula?
–La pel·lícula mostra la darrera sortida que vam fer als llacs de Tristaina. Les imatges estan gravades a través de drons i sota les mans d’un professional, per tant, són de molt bona qualitat. De fet, la nostra idea principal era gravar el film només per a nosaltres, però un cop vam veure les imatges, vam decidir que no es podien quedar en un calaix i que les havíem de compartir. I vam creure que el cicle era una bona oportunitat.

–El film també mostra l’esperit de superació de l’associació, com va sorgir?
–L’associació va néixer fa cinc anys amb la voluntat de fer gaudir de la muntanya a les persones que pels seus propis mitjans no poden. Els primers anys vam fer molts esforços per comprar material (com cadires adaptades), i quan el vam tenir, vam començar a fer sortides. Normalment en fem cinc durant l’hivern (que són d’esquí), una a l’estiu i alguna més durant la resta de mesos.

–Com va ser la primera sortida?
–Teníem una mica de por, perquè no sabíem com aniria ni com reaccionarien les persones que pateixen alguna discapacitat o limitació. Però al final tot va sortir molt bé, vam anar a la Rabassa i vam aconseguir reunir a 200 persones. A més, vam veure que el material funcionava i que l’afecte i l’agraïment de les persones a qui acompanyàvem era molt més gran que la por que poguéssim tenir. I a partir d’aquí, vam anar pujant el llistó.

–Imagino que la seguretat és un punt clau de les excursions.
–Sí, sempre ho tenim molt present. Per exemple, durant les excursions d’estiu carreguem les cadires adaptades amb les persones que ho necessiten al damunt i tenim tots els materials adients per poder-ho fer de forma segura. A més, comptem amb una antena professional de la Creu Roja que ens garanteix un grup de metges i diferents estris de primers auxilis.

–Qui pot participar en l’associació?
–Tothom qui vulgui. Sempre busquem voluntaris perquè ens acompanyin o vinguin a passar-s’ho bé. L’important és que amb les activitats que fem participem en la inclusió de les persones que tenen alguna discapacitat. Els que més em sorprenen son els nens, perquè s’obren amb total naturalitat i tenen una relació molt més fluida amb les persones amb discapacitat que no pas els adults. En part, perquè no tenen idees preconcebudes ni barreres socials. Per això, també recomanem que vinguin moltes famílies amb infants, perquè és una manera de compartir, d’educar i de fer veure als petits que existeixen persones de tot tipus. Tot i que sovint són ells qui ens ho fan veure a nosaltres. Crec que en aquest sentit, encara s’ha de trencar una mica la barrera psicològica que, en general, tenim els adults, perquè la diversitat funcional existeix a Andorra i a tot arreu, i cal començar a veure-ho amb naturalitat.