PUBLICITAT

Margot Llobera Membre equip Himoinsa

«Al Dakar tens el nivell d’alerta les 24 hores»

Per Joan Josep Blasco

Margot Llobera, en una etapa del passat Dakar.
Margot Llobera, en una etapa del passat Dakar.

El Ral·li Dakar és una referència i tothom de la gent del motor ha pensat alguna vegada en anar-hi. L’andorrana aquest cop ho ha fet  en funcions de premsa, però en un futur no massa llunyà espera ser-hi com a pilot. Ara ja coneix la duresa de la prova i moltes coses de les que es poden arribar a experimentar.
 
–Quin balanç en fa d’aquesta primera aprició al raid?
–Tinc clar que hi tornaré. Ha estat una vivència molt positiva. Em serveix com a experiència per veure com ho viuen els pilots i tot el que s’arriba a patir. Ara sé el que és i amb el que et trobaràs en cursa. D’aquesta manera si mai et passa, saps com reaccionar.

–Anava ben concienciada del que es podia trobar al llarg del ral·li. Finalment ha estat més o menys del que es podia esperar?
–Una mica menys, perquè anava molt amb la idea que cada dos per tres passaria alguna cosa. Allí no li dones tanta importància perquè ho arribes a considerar normal, però si mai et passa aquí seria molt més problema i se’t cauria el món a sobre. El pitjor va ser els dos dies que vaig estar amb febre, amb una infecció intestinal, i fins i tot vaig haver d’anar a l’hospital.

–Que és el que més l’ha sorpès?
–És increïble tota l’organització que comporta la prova. És espectacular el que fan, amb tot la gent que hi ha. De la cursa en sí la veritat és que no t’assabentes massa del que passa, perquè estàs tant concentrat en la feina que només saps sobre els teus corredors. De la resta, amb les classificacions, no massa cosa.

–En un futur proper li agradaria tornar al Dakar però pèr fer-ho en aquesta ocasió com a pilot de motos. Que n’ha pogut extreure en aquesta ocasió? 
–Has de ser un pilot molt complert, perquè són molts dies de cursa i el recorregut és perillós. Les dunes del Perú van destrossar a cotxes i camions, a Bolívia l’altura et pot afectar i t’has de concentrar, i a l’Argentina et trobaves roques amb el mateix color que la sorra que et podia provocar un bon problema. Al Dakar tens el nivell d’alerta les 24 hores i desgasta moltíssim.

–S’ha quedat amb ganes de més...
–És veritat allò que diuen que el Dakar enganxa. Ara bé, per anar-hi t’ha d’agradar patir. Cada dia vaig estar amb la Rosa Romero, que és una persona amb molt seny i tranquil·la. Els pilots a la que es posen nerviosos van a terra, i a ella li va passar. En una etapa veia que se li feia de nit, va voler anar més ràpid i va caure, que va provocar-li un tall i que acabés abandonant. Per a mi ella és un exemple. Has d’anar afrontant tot el que et trobes, amb una mentalitat adequada o no dures ni dos dies.

–Quin entorn s’ha trobat durant la cursa?
–La varietat de paisatges que et trobes són espectaculars, fins i tot en el mateix país. També passàvem per llocs on no hi havia absolutament ningú. La gent ens va tractar molt bé i ens venien a veure. El Dakar també té el seu factor humà.

PUBLICITAT