PUBLICITAT

Jordi Torres Cònsol major d'Encamp

«Hem de fer un poble atractiu perquè quan la gent arribi al Pas s’hi senti a gust»

Per Meritxell Prat

El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres.
El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres.

El cònsol major encampadà fa un balanç positiu dels dos primer anys d’aquest mandat. Destaca que es deixarà la corporació en una posició «còmode» pel què fa a les finances

–Com valora aquests dos anys de mandat?
–El balanç que fem és positiu. De moment estem executant a un bon ritme tots els compromisos que vam adquirir amb el programa electoral amb el què ens vam presentar. Dins el context econòmic i financer podem dir que tenim sort, la cosa s’està recuperant i tenim més ingressos. Vam fer un programa prudent però donat que la situació millora, potser podrem fer més coses de les que teníem previstes i això serà bo per Encamp i el Pas de la Casa.

–Què es podrà fer que no estava previst?
–Per exemple, el passeig de Mojácar. Hi havia tres fases i com que també volíem començar a remodelar algunes avingudes, havíem deixat una de les fases del passeig pel proper consolat perquè a tot no podíem arribar. Però com que la situació millora i els ingressos van a bon ritme, aquesta fase dos del passeig també la farem.

–Quin tram afecta?
–El que aniria del carrer 14 de març fins a les escoles. El tram intermedi.

–Les finances estan totalment sanejades, doncs?
–A nivell financer el comú té una posició còmode. I la veritat és que si avui tenim més capacitat inversora és gràcies a la feina feta en l’anterior consolat. Es va fer un control de despeses i una bona gestió financera. Durant l’anterior consolat només vam poder executar entre 6 i 7 milions d’inversió, en canvi, aquest any estem a 19. Hem multiplicat per tres la capacitat d’inversió del comú i en bona part és gràcies a la feina que es va fer en el consolat del Jordi Mas. 

–I l’endeutament?
–L’hem anat reduint. Vam arribar que estàvem al voltant del 150% i a dia d’avui estem per sota del 80%. La voluntat és continuar treballant en aquesta línia i seguir reduint l’endeutament. Crec que actualment som un dels comuns menys endeutats i és gràcies a la feina de l’anterior mandat.

–La reordenació del personal està enllestida?
–L’estudi per la reestructuració interna era una de les fites del mandat. La primera part, l’organigrama funcional, ja es va fer. Vam mirar d’optimitzar al màxim els recursos humans perquè el funcionament fos òptim. Ara faltaria la segona fase que és la que començarem aquest any per definir cada lloc de treball. En base a això segurament haurem de modificar les graelles. Estem a punt de contractar una empresa perquè faci el treball de designació dels llocs. Crec que aquesta estructura a final d’any estarà acabada. Un com tinguem això, traurem els edictes per cobrir les places que fa molt de temps que les ocupen eventuals i que entenem que són necessàries. Ara les cobrirem amb personal fix i amb garanties.

–Amb quina perspectiva es miren el trencament de Grandvalira?
–Dins els actors nosaltres som els que menys pes tenim i per tant la nostra posició poc pes té. El dia que va trencar ja vaig dir que em sabia molt greu la situació, que entenia que s’havia fet una gran feina, que teníem una marca reconeguda a nivell europeu i mundial. Però també puc entendre el malestar que ha generat aquest cúmul de situacions. Potser soc massa optimista, però pensava que era un tema que es podia reconduir. A dia d’avui ho veig complicat. La situació és la que és i veient les posicions que han agafat les dues societats veig difícil la reconducció. Encara ens queda un any, mentre hi ha temps hi ha esperança però crec que ja s’ha començat el procés de trencament. I si la reconducció és impossible, veient que tenim un domini on la unió física és factible, com a mínim hauríem de poder mantenir un forfet conjunt.

–Preocupa que amb la plataforma pugui disminuir l’entrada d’esquiadors per Encamp?
–Jo crec que el fet que hi hagi competència entre les estacions és bo. Si Soldeu es mou per ser més atractiu nosaltres també ho haurem de fer més atractiu el nostre sector. Per això crec que el Pas de la Casa és clau. El peu d’estació genera un pol d’atracció important i cal treballar en la urbanització del Pas. Ja hem començat amb la millora de l’entorn urbà, reglamentació de terrasses, de publicitat... Crec que hem de fer un poble atractiu perquè quan la gent arribi s’hi senti a gust.

–És només cosa del comú?
–No, els privats també hi han d’invertir. Si volem revertir el tipus de turisme que ens visita i aportar un turisme de més qualitat, hem de treballar més conjuntament, tant el Govern com el comú, Saetde i també el sector privat, per millorar instal·lacions d’hotels, apartaments turístics, etcètera.

–Hi ha bona predisposició des del privat per fer aquestes inversions?
–Crec que a poc a poc el privat ho ha vist. Amb les poques actuacions que s’han fet durant aquests dos o tres anys per part de Saetde ha fet més permeable l’entorn de les pistes cap al poble i els hotels que donen a les pistes hi estan treballant. Ens han entrat projectes de reforma, de millora i hi ha prevista la construcció d’un hotel nou a peu de pistes. Per tant crec que la gent ja capta la bona dinàmica. Treballem tots en la mateixa línia i si això acaba fructificant, pot ser molt bo per al Pas.

–Al Pas es fan esforços de millora però encara hi ha episodis que no ajuden a canviar la imatge del poble i acabar amb els aldarulls. Què més es pot fer?
–Crear la taula transversal de l’oci nocturn ja és important. Veure com s’ha implicat el sector privat ens fa ser optimistes però ja ho vaig dir, és un projecte a llarg termini.

–I a curt termini?
–S’estan fent coses. Govern treballa en canvis legislatius i calen les modificacions en què el ministeri d’Interior ja treballa. Nosaltres vam emetre 8.000 fulletons on donàvem recomanacions per tenir un comportament cívic tant per als locals com per part dels usuaris. I estem treballant en un manual de bones pràctiques que crec que serà bastant més important. Però és un projecte a llarg termini. En primer lloc intentar canviar el model de turista que ens visita, que fos de més qualitat, potser més familiar i, després, que si es vol sortir es faci però amb un comportament cívic.

–Havien de treure un nou concurs per a l’alberg de la Baronia. Com ho tenen?
–Estem treballant amb el nou plec de bases i jo crec que durant aquest trimestre probablement tornarem a treure el concurs. Quan vam fer el primer es van presentar tres empreses i jo crec que alguna d’elles tindrà interès en tornar-se a presentar.

–L’alberg ha de ser una ajuda més per desestacionalitzar el turisme?
–Sí, tot i que fa temps que apostem pel turisme de natura. Un dels grans atractius que tenim és el Funicamp. Des que el vam obrir l’estiu del 2012 cada any el nombre de visitants creix, es va consolidant. I la zona de la Baronia està a l’estació intermèdia, per tant, seria un plus més poder vendre Funicamp amb un paquet d’activitats lúdiques que es podrien fer a l’entorn i que fos un revulsiu. També ens hem especialitzat força en turisme esportiu i cada vegada té més bona acceptació. Tenim molts campus a l’estiu, molts tornejos i els hotels ens transmeten que des que Prada de Moles funciona els números els han canviat. També apostem per grans esdeveniments, com l’Spartan Race o la Purito, que ens permeten posicionar-nos. Està bé que la gent vegi que no només hi ha compres i esquí, que també hi ha moltes altres activitats. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT