La logopeda Olga Armengol oferirà aquest dissabte un espectacle de titelles a la Casa d’Areny-Plandolit per explicar les aventures de dues germanes, l’Ona i la Laia, que són capaces de convertir en realitat tot allò que dibuixen i canten. La representació, que es farà a les 19.00 hores de la tarda, serà la primera d’un seguit d’actuacions que tindran lloc al llarg de tot l’any. La iniciativa d’Armengol compta amb la col·laboració de l’Àrea de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i té la voluntat d’apropar els museus als més petits de la casa.
 
–Qui són l’Ona i la Laia?
–Són dues germanes que, a través dels seus poders, viuen aventures. L’Ona converteix en realitat tot el que dibuixa i la Laia tot allò que canta. En aquesta ocasió, les noies aprofiten un dissabte a la tarda, quan els seus pares estan fent una becaina, per traslladar-se a l’Andorra d’abans. Allà coneixen el Pere, un nen dels anys 1930-1940 que els hi fa una petita guia turística pel Principat de llavors i els hi explica les tradicions, les llegendes i els costums que tenia el país en aquells temps. Alhora, les nenes li expliquen com és viure en l’època actual. Després d’intercanviar experiències i de descobrir coses molt interessants sobre Andorra, les noies tornen contentes a casa perquè han pogut viure una nova aventura.

–Vostè ha creat la història de les dues germanes, en què s’ha basat?
–Una mica en la meva pròpia experiència. De fet, tinc dues filles, que es diuen Ona i Laia, i vaig aprofitar el que els hi agrada a elles (pintar i cantar) per confeccionar la història. A més, jo m’estimo molt Andorra i m’agrada molt visitar els museus. En aquest sentit, he de dir que els museus, en general, no estan preparats per tenir nens. A més, pel que he pogut veure, les famílies d’Andorra no solen visitar els museus, i això és una llàstima. Perquè si van a fora potser sí que els visiten, però quan estan aquí, no ho fan. A partir d’aquest fet, vaig pensar que seria una bona idea fer els contes de l’Ona i la Laia en un espai museístic. Ara faig les representacions a la Casa d’Areny-Plandolit, però en un futur no descarto que les pugui fer en altres museus, perquè la meva idea és que les famílies visitin els espais culturals del país i que els nens s’habituïn a aquests llocs ja des de petits.

–I el Pere, qui és?
–[Riu]. El personatge s’inspira en el meu padrí. Ell va néixer a Andorra l’any 1919 i he volgut transmetre el que ell m’ha anat explicat al llarg dels anys a través de les titelles. Tot i això, també he hagut de fer una mica de recerca bibliogràfica per acabar de completar la història antiga que narro sobre el Principat.

–En totes les representacions que ha fet i farà, s’explica la mateixa història?
–Per ara, explico la mateixa [que mostra un viatge a l’Andorra d’abans], però segons la data, faig adaptacions. Per exemple, durant les sessions que vaig fer per Nadal, l’Ona i la Laia van estar buscant el Tió. Per tant, no descarto que per Pasqua, la història pugui contenir la tradició de la mona.