Begoña Márquez, natural de La Massana però instal·lada a Escaldes, és jutge per segona vegada del concurs Talentejant organitzat pel departament de Joventut del comú escaldenc. Va començar la seva formació musical a Andorra amb la flauta travessera i va continuar fent estudis universitaris de dansa i música a Barcelona i als Estats Units. Després ho va complementar amb cursos de pedagogia, «el que més m’agrada», diu. Fa tres anys que va tornar al Principat on va introduir les classes de claqué. 
 
–Quina és la seva funció com a jutge del Talentejant?
–En primer lloc farem un càsting [el 10 de març], on juntament amb diversos companys del món de la música, la dansa i el teatre triarem els que estan preparats per fer la gala final [el 24 de març]. 

–En quins aspectes us fixeu durant el càsting?
–Ens fixem en la tècnica, la creativitat però sobretot la personalitat. Perquè moltes vegades copien molt sense ser ells i nosaltres també els diem que busquin la seva essència. En general es tracta d’oferir un bon espectacle. 

–Els doneu consells per millorar?
–Exacte. Els donem quatre consells. Com a experiència personal de l’anterior edició, és interessant veure com milloren aquests aspectes entre el càsting i la gala i com es notava en el resultat final. 

–Quina millora li va impactar més en l’edició passada?
–Recordo un especialment perquè m’hi vaig implicar bastant personalment, ja que tenia a veure amb la imatge de la dona que es transmetia. Un grup de dansa va presentar una coreografia del tango de Roxanne, de Moulin Rouge, i vaig intentar que no caiguessin en la banalitat sexual de treure’s la camisa a la primera de canvi, sobretot a unes edats tan joves. Finalment, ho van canviar, ho van suavitzar i el resultat va millorar. El meu consell directe va ser que la dansa no passés per una falta de respecte a la dona i que valoressin el que feien. 

–Ajuda només els candidats que presenten coreografia o, per exemple, també pot donar consells de postura en altres varietats?
–A banda de ballarina, tinc la carrera de música i recordo el cas d’una noia molt jove que va cantar una cançó de rock asseguda a un tamboret, aleshores li expliques que aquest tipus de música val més fer-lo dempeus i amb una certa interpretació també. Tots sabem el que és la part escènica i ens hi fixem molt perquè és de gran ajuda millorar-la.

 –Quantes sessions de millora fan entre el càsting i la gala?
–Nosaltres donem els consells durant el càsting, ho intentem deixar tot lligat allà i després ells practiquen per la seva banda. Però les nostres apreciacions i consells els donem a tothom, als seleccionats per a la gala i als que no, si cal, repetim trossets i intentem veure la millora in situ.