PUBLICITAT

Josu Adanez Impulsor dels dimecres frikis

«Cal transmetre passió pels jocs des de petits»

Per Meritxell Prat

El Josu en una de les taules del seu bar envoltat de jocs de taula.
El Josu en una de les taules del seu bar envoltat de jocs de taula.

Té 39 anys i és el propietari de l bar Harlem, al centre històric d’Andorra la Vella. Fa un parell de mesos, amb quatre o cinc amics, van començar a trobar-se un dia a la setmana per jugar a jocs de taula. La iniciativa ha aconseguit un gran èxit i a les trobades ja són una vintena de persones.
 
–Vas obrir el bar amb la idea d’oferir alguna cosa diferent?
–Sí, la idea al principi era fer esdeveniments musicals i hem passat d’això a màgia, cates de vins, ara també pensem en fer discofòrums per comentar un disc a l’hora del vermut i fa cosa d’un mes que vam començar amb els Dimecres frikis que consisteix en ajuntar-nos un grup de gent i jugar a jocs de taula.

–Quina organització seguiu?
–Cada setmana presentem un joc nou i a la següent també recuperem el de la setmana anterior per si hi ha gent que es va quedar sense jugar o per si algú vol repetir.

–Com sorgeix la idea de dedicar una nit als jocs de taula?
–Tradicionalment els dimecres, a l’hivern, era un dia bastant mort. A mi ja m’agradava jugar i havia començat a explorar, amb alguns amics, de posar-nos amb jocs més complexes. Al principi érem quatre o cinc, però des que l’Associació de Frikis s’hi va implicar ha sigut un boom. És espectacular, la seva ajuda i el suport ha sigut fonamental.

–I els jocs de taula atrauen?
–Ara mateix és un món que ha viscut un boom bastant intens. Hem passat de jocs per passar l’estona i sense cap transcendència, a jocs en què la gent pot gaudir d’una partida de dues hores, compartir coses amb els amics, conèixer gent i desenvolupar habilitats estratègiques. Crec que tot això és molt estimulant.

–Fa falta que la gent jugui més?
–Sense cap dubte. I crec que ara mateix hi ha molts jocs que es poden jugar amb els fills, al marge de tauletes i mòbils que fan desenvolupar capacitats als nanos, els poden ensenyar grans lliçons de la vida com aprendre a perdre i cal intentar que la passió pels jocs es transmeti des de petits.

–Sembla, però, que els jocs són només per a nens.
–A vegades passa. I també hi ha certa resistència perquè sembla que els jocs per adults entren dins un terreny molt estrany i que el normal és seure i veure futbol o una sèrie. I no! He ensenyat jocs d’aquests a molta gent que no estaven introduïts en aquest món i han passat una bona estona. I al final la vida va d’això, de pasar bones estones.

–I són de gran ajuda, com deia, per desenganxar-nos del mòbil.
–Exacte. Quan la gent s’introdueix en el joc, els mòbils es deixen de banda. En aquest grup, amb gent nova, ens estem arribant a conèixer a un nivell més alt que el què pots tenir virtualment. La interactivitat entre jugadors és molt viva i dinàmica. No sé si és més sa, però a mi m’agrada. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT