El valencià Joan Enric LLuna és un músic polifacètic que compagina les seves actuacions com a solista internacional de clarinet amb la direcció d’orquestra i l’ensenyament musical a Barcelona i Londres. Dissabte dirigirà l’Orquestra Nacional amb un espectacle titulat Onca & Lluna, del qual es podrà gaudir gratuïtament a partir de les 20.30 al vestíbul del Consell General. 

–Com es va fer la selecció d’obres pel dissabte?
–El programa el vam fer entre les dues parts: propostes meves i de l’orquestra. La idea era que jo fes de solista i també de director, hi haurà dues peces per a cada situació. 

–Quina serà la primera peça que tocaran?
–Variacions sobre un tema de Danzi, de Ludwig Spohr, un compositor romàntic. És una peça que m’agrada molt per començar un programa perquè és molt virtuosa, amb molta energia i escalfa l’ambient de la sala. Va ser escrita per a un virtuós del clarinet i això casa bé amb l’altra obra que presentarem i que porta clarinet solista, d’Albert Guinovart. 

–Com es diu?
–Fantasia sobre Goyescas, de l’òpera Goyescas de Granados, que li vaig encarregar fa uns anys després d’enregistrar l’òpera orquestrada per Guinovart, que em va deixar fascinat. Parlant amb l’Albert, un amic de fa molts anys, vam quedar que m’escriuria una Fantasia a la manera com escrivien al segle XIX, amb variacions d’òperes i de compositors romàntics. Va agafar diferents fragments de l’òpera de Granados, els va adaptar al clarinet i els va enllaçar per fer un discurs que és una fantasia realment perquè no és el de l’òpera. 

 –I a banda de les peces per a solistes, quines altres oferiran?
–Serenata de Max Bruch, que la vaig proposar jo perquè és d’un compositor que a mi m’agrada moltíssim i que, a més, ha escrit molt per a clarinet i el conec bé. És una peça que no es fa molt en les programacions d’orquestra de corda però és d’una bellesa enorme i quan li vaig proposar al Gerard Claret, al director de l’ONCA, em va dir que sí de seguida. Després tenim la Serenata Amadeus de Guinovart també que es fa principalment perquè és el compositor resident del Palau de la Música Catalana, volíem programar alguna peça amb ell i li vaig preguntar quina li faria il·lusió i ell va proposar aquesta. La va escriure fa uns 13 anys com encàrrec del Centre per a la Difusió de la Música Contemporània de Madrid i s’ha interpretat encara molt poc. És una obra divertidíssima, sobretot per al públic, que li resulten familiars temes de Mozart, com la Petita Serenata Nocturna que és molt coneguda. Guinovart les cita i les enllaça de manera magistral i molt divertida, amb molt d’humor, que reflecteix la seva personalitat. 

–No és la primera vegada que col·labora amb l’ONCA. Quines diferències ha trobat aquesta temporada?
–Havia col·laborat amb l’ONCA però  ara feia els comptes i fa més de 15 anys! En aquella ocasió ho vaig fer com a solista i des d’aleshores l’orquestra ha millorat moltíssim. Molta gent ha canviat com és normal, però m’he trobat molt a gust col·laborant amb ells. És un ambient molt relaxat però, al mateix temps, d’un treball intens i d’una qualitat molt alta. Crec que podem oferir uns concerts molts bons al públic. 

–Com s’han organitzat per quadrar els assajos amb l’ONCA i estar plegats?
–Per a aquestes coses es fa un calendari d’assaig amb molta antelació i, en aquest cas, jo crec que fa com un any que el tenim. L’ONCA té el seu lloc d’assaig a Sant Cugat del Vallès i és allà on hem treballat aquests dies. Jo m’he traslladat a Barcelona amb aquest propòsit i així hem funcionat fins arribar a la data del concert aquest dissabte. 

–Podria explicar quines diferències i matisos aporta a l’orquestra la direcció d’un clarinetista?
–Crec que això ho haurien d’explicar millor els membres de l’orquestra [riu]. A mi el que m’agrada és sentir que estic fent música de cambra, que sóc un músic més perquè la relació entre el que fa de director i l’orquestra és molt diferent de quan el director fa exclusivament aquesta funció. No és ni millor, ni pitjor, simplement és diferent. Però quan el director també està tocant es crea un enteniment més aviat perquè ets un més d’ells, fas música de cambra però després també necessites una direcció per a les obres més complicades com les de Guinovart. Amb l’ONCA hem establert aquesta relació i el treball s’ha fet molt més fàcil. 

–Coneix l’espai on es farà el concert del dissabte, el vestíbul del Consell General?
–No conec aquest vestíbul però me n’han parlat molt bé acústicament i arquitectònicament i tinc moltes ganes de conèixer-lo. 

–Què li sembla que la música surti dels escenaris més ortodoxos?
–A mi em sembla fantàstic perquè la música ha de sonar a tot arreu. Jo crec que la música ha d’anar a tots els racons possibles, sempre fa bé. 

–Parlant d’altres projectes, el 2006 vostè va crear Moonwinds, un grup estable de músics d’instruments de vent. Com va?
–El novembre passat vam gravar un disc sobre un projecte a la Fundació Juan March amb recopilacions històriques de compositors exiliats en la Guerra Civil. L’hem dedicat a Salvador Bacarisse i a Jesús Bal y Gay,  aquest disc sortirà d’aquí a poc. Ara tenim en projecte gravar per a Naxos [una discogràfica] obres d’un compositor romàntic, anglès amb residència a França, George Onslow, i després l’estrena de diverses obres més la temporada que ve. També tenim invitacions per anar a Alemanya, l’any que ve, a un festival dedicat als instruments de vent i no fa gaire vam estar al Festival Crusell de Finlàndia. En els grups d’aquesta naturalesa hi ha temporades que són molt intenses i altres que són més tranquil·les i ara estem en una època menys intensa. Va i bé i depèn també de la situació econòmica del país.