L’Andorra Skimo s’està convertint en un dels esdeveniments esportius més importants del país i Turné és una de les ments pensants per a que les novetats que arribaran mantinguin la fórmula exitosa actual, amb la filosofia de sempre de tenir cura del corredor. 
 
–Com va sorgir la idea de crear l’Skimo 10?

–Des del principi la idea sempre ha estat fer la volta a Andorra. Vam començar amb la primera etapa amb l’Skimo6, i ara donem un pas més. 

–A les proves de més d’un dia s’ha de competir amb cap, dossificant-se, perquè al dia següent has de tornar a competir... 

–Com antic corredor, si puc donar un consell és aquest. Del primer dia s’ha d’arribar fresc, pensant que l’endemà serà complicat, perquè l’Skimo 6 és molt llarga, i això se sumarà al segon dia. La idea és que la gent es reservi molt, perquè la segona etapa és dura. 

–És una bona oportunitat per conèixer els paisatges del país. Aquest és un dels objectius de la prova?

–Tenim al país unes valls i unes muntanyes que són espectaculars. Sobretot a l’hivern hi ha moltes que no són gaire accessibles perquè necessites una logística important. Facilitem que hi puguin anar i volem fer conèixer la vall del Madriu, que és patrimoni de la humanitat, i on a l’hivern no hi va massa gent. La gent es distreu molt amb els paisatges i quan es donen compte ja han arribat.

–La resposta dels corredors ha estat molt bona i l’augment de participació en cada edició n’és una prova...

–Estem molt contents de com estan anant les coses perquè la gent ràpidament se l’ha fet seva. La idea que tenim des de l’inici és fer-ho bastant popular. No és una cursa és una travessa, que la gent conegui racons d’Andorra que no són coneguts per a molts. Això ha agradat molt. També posem uns avituallaments importants, un fet que no és massa comú a les curses als Pirineus, on els corredors acostumen a haver de ser autosuficients i s’han de portar el menjar i el beure. Nosaltres això ho facilitem i procurem que no els hi falti de res, i ho agraeixen.

–L’any vinent també hi haurà la versió de cursa de muntanya. És un projecte que teníen des del principi?

–La veritat és que no ho teníem present, però molta gent amb la què parlem ens comentava de fer-ho a l’estiu també perquè en aquella època el paisatge que hi ha en el recorregut és molt maco. Ho hem estat valorant perquè molts ens ho demanen. Jo mateix he fet la Pierra Menta a l’hivern i a l’estiu i em va fer molta il·lusió després d’anys fent-la en esquí de muntanya passar-la a fer com a cursa a peu, perquè reconeixes molts llocs. A nivell de dificultat la d’estiu és molt més fàcil perquè hi ha menys factors que ho alteren tot. L’hivern sempre és molt més complicat, però tot té el seu encant, perquè sense neu veus les tonalitats de verds, els rius o els llacs, alguns dels quals quan està tot blanc passes per ells i no et dones ni compte. És el mateix, però completament diferent, i això ho fa molt maco.